09 de abril de 2018
09.04.2018
Reial Societat 50Girona
 

Dolorosa plantofada a Anoeta

Un Girona desconegut naufraga a Sant Sebastià en un partit per oblidar en què no remata cap cop entre pals i la Reial li passa per sobre amb una mà de gols de les que fan mal

10.04.2018 | 07:11

Somiar amb disputar l´Europa League està molt bé. És il·lusionant i seria fantàstic per a un Girona que, encara que no hi entri finalment, haurà signat una temporada magnífica en la seva estrena a la màxima categoria. Ara bé, si es vol jugar competició europea realment el curs que bé cal, a banda de creure-s´ho, competir i ahir el Girona no ho va fer. Els de Pablo Machín van sortir escaldats d´Anoeta després d´un partit per oblidar en què mai van tenir opcions i van veure com la Reial els atropellava amb una maneta. Una plantofada de les que fan mal, que suposa una bona dosi de realitat per a un Girona que, si aspira a jugar a Europa, no es pot permetre partits com el d´ahir.

El retorn de Mojica al carril esquerre en detriment d´un Aday que no havia estat malament contra el Llevant, va ser l´única novetat que va presentar Machín a l´onze titular respecte a la darrera jornada. Amb aquesta decisió, el tècnic va deixar clar que el colombià, fix en els últims partits fins a la sanció, està per davant del de Sentmenat. L´empat contra els valencians i l´estirada del Betis havia fet baixar una mica el suflé de la il·lusió per entrar a l´Europa League però el Girona arribava ben viu a Anoeta i decidit a fer-ne una altra de grossa per poder continuar somiant amb la classificació europea. Al davant hi havia una Reial Societat que intenta acabar de la manera més decent possible un any per oblidar i que estrenava entrenador, Imanol Alguacil, com a local. Al contrari que els gironins, el tècnic txuri-urdin tenia un grapat de baixes, sobretot de jugadors importants com Rulli, Illarramendi, Odriozola o Xabi Prieto. Era, doncs, una incògnita saber les prestacions d´una nova Reial a qui el cos tècnic gironí havia pogut estudiar ben poc.

La porta d´Europa passava per Anoeta. Qualsevol cosa que fos puntuar seria petroli per a un Girona que s´hi jugava molt més que els bascos. El partit va començar mogut: un primer intent d´Oyarzabal que va neutralitzar bé Bounou i un parell de pilotes a Stuani, per part gironina, que l´uruguaià no va poder controlar bé. La pilota era de la Reial mentre al Girona li costava entrar al partit. És més, no hi era. La pressió dels bascos a la sortida de la pilota dels blanc-i-vermells feia molt de mal. Així, després de només deu minuts de joc, el Girona ja va rebre. Va ser en una acció gairebé absurda en què Bounou no va saber reaccionar a una centrada de Canales, que es va colar al fons de la xarxa sense que Oyarzabal la rematés.

El partit feia pujada molt aviat. Granell i Pons no estaven còmodes veient com Canales acompanyava Pardo i Zubeldia i els feia un dos contra un cada vegada. Això permetia, de retruc, que Januzaj tingués llibertat de moviments i generés perill cada cop que la tocava. De les seves botes en naixeria una centrada a l´interior de la petita que era més de mig gol. Només faltava que Héctor Moreno l´empenyés a dins, però el central mexicà no va saber rematar a un metre de la ratlla i, incomprensiblement, va enviar la pilota als núvols. Era el Girona més espès dels darrers mesos. Tot i això, al llindar de la mitja hora va semblar que feia un pas endavant. Només ho va semblar.

L´empenta de Portu i alguna internada de Maffeo es van quedar en no-res i el Girona que, ja podia donar gràcies a Déu de perdre només per 1-0, va veure com la Reial tallava de soca-rel l´intent de reacció i ampliava el marcador. Va ser arran d´una assistència magnífica de Rubén Pardo que Januzaj, entrant des del darrere, va transformar en el 2-0 després de driblar Bounou. Ramalho, que podia haver aturat la seva rematada, es va passar de frenada. Amb el 2-0 i el Girona grogui, Oyarzabal va tenir la sentència a les seves botes. Va ser novament a través de Januzaj, el millor home de la primera part, que va servir-li una altra pilota en safata de plata. La rematada del basc, però, la va desviar Ramalho a córner. Abans d´acabar la primera part, el porter local Moyà, lesionat, va haver de cedir el seu lloc a Toño Ramírez, un home molt qüestionat però que viuria plàcidament tota la segona part sense que el Girona el posés a prova.

Després de llençar la primera part a les escombraries, la dificultat per al Girona era màxima. L´objectiu –o, més aviat, proesa– era neutralitzar els dos gols de la Reial en quaranta-cinc minuts. La intensitat dels gironins va ser una altra només xiular l´àrbitre, però no n´hi havia prou. Calia generar perill i, sobretot, xutar entre els tres pals, que semblava que fes por. Malgrat posar-hi més ganes, no sortia res.

El Girona començaria a fer-se dominador de la pilota i generar cert neguit als jugadors bascos. Al quart d´hora de la represa, Stuani gaudiria de l´ocasió més clara dels gironins en plantar-se sol davant Toño Ramírez. L´uruguaià, però, no va saber definir en l´un contra un. Eren els millors moments d´un Girona que necessitava com fos reduir distàncies i entrar al partit per aspirar a alguna cosa. Machín va decidir jugar-se el tot pel tot amb un doble canvi ofensiu. Així, Aleix Garcia i Aday entrarien al terreny de joc en substitució de Pere Pons i Maffeo. La intenció era tenir encara més la pilota al mig del camp i connectar amb Portu, Stuani i Borja García, desapareguts massa minuts.

No hi hauria res a fer. Només tres minuts després de fer el doble canvi, la Reial va robar una pilota en la sortida i va permetre Zurutuza fer una altra passada entre els centrals –Ramalho trencava el fora de joc– que Oyarzabal, aquest cop, no va desaprofitar. El 3-0 sentenciava el partit i esvaïa les opcions de puntuar a Anoeta dels gironins definitivament. El Girona aixecava la bandera blanca. La Reial, però, no en tenia prou i va voler fer més sang. Ho necessitava i, veient les facilitats mostrades, no va desaprofitar-ho. Primer va ser Oyarzabal qui va beneficiar-se d´una mà tova de Bounou a la sortida per fer el quart i, al cap de tres minuts, Juanmi va recollir una assistència a l´eix per batre novament el porter marroquí i culminar la maneta. El desastre era una realitat. La derrota d´ahir afegeix trascendència al partit de divendres contra el Betis, que marcarà, sí o sí, les opcions de lluitar per Europa. Qualsevol cosa que no sigui guanyar...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema