Un dilluns de desembre. Els poc més de 7.000 espectadors que han decidit combatre el fred xalen de valent; el seu Girona guanya per 2-0 l'Alabès, amb gols d'Stuani i Juanpe, quan queden 20 minuts per al final. El rival, en descens i amb un munt de baixes, sembla que ha quedat del tot estabornit. Grogui. Ningú s'hauria imaginat mai que un hat-trick d'Ibai Gómez provocaria una de les derrotes més doloroses d'aquesta temporada als de Machín. El 2-3 va acabar manant al marcador, una nit en què Bernardo i Muniesa acabarien lesionats, per acabar-ho d'arrodonir. Aquesta és una de les plantofades que l'Alabès li ha etzibat al Girona al llarg de la seva història. No es solen encadenar a Montilivi, però sí a Mendizorrotza. Precisament, l'estadi que els blanc-i-vermells visitaran demà i on hi posaran en joc les últimes opcions que els queden per classificar-se per Europa. Tocarà mirar de guanyar en territori inhòspit. Allà on els resultats i la sort els sol girar l'esquena. No diuen altra cosa els precedents, que somriuen, i de quina manera, als de casa. Els números són clars, contundents. Tant, que la llar dels vitorians pot considerar-se, de tot dret, com un dels estadis maleïts per excel·lència per al Girona.
Els enfrontament entre un i altre equip es remunten des de principis dels quaranta; hi va haver una aturada que va durar unes quantes dècades, fins que els seus camins es van tornar a creuar. Ara bé, juguessin quan juguessin, a Vitòria pràcticament sempre la cosa no els anava gens bé als blanc-i-vermells. En total, a la Lliga (perquè l'únic duel a la Copa es va jugar a Girona), s'han produït fins a una desena de visites al camp de l'Alabès. Totes a la Segona Divisió tret d'una, als noranta, quan uns i altres van coincidir a Segona B. Doncs bé, d'aquests deu enfrontaments, tan sols tres han acabat amb el conjunt visitant emportant-se algun punt. En la resta, fins a set, els gironins han acabat perdent. És a dir: set derrotes, un parell d'empats i una sola victòria. Un bagatge més que pobre que accentua el seu dramatisme si es tenen en compte que s'han marcat deu gols i se n'han encaixat fins a quinze.
Tot va començar la temporada 41/42, a Segona. I, com no podia ser d'una altra manera veient els precedents, la cosa no va començar amb bon peu. 1-0 per l'Alabès. Un curs després (42/43), el primer dels dos empats: 2-2. Més tard s'hi van encadenar cinc derrotes consecutives: 2-1 (56/57), 3-0 (57/58), 1-0 (58/59), 3-1 (91/92 a Segona B) i 1-0 (08/09). Aquesta última, ja en l'etapa moderna dels gironins a la categoria d'argent del futbol estatal. Es van tornar a enfrontar la temporada 13/14, amb taules en el marcador: 1-1, amb gol de Jordi Matamala. L'única victòria arribaria en l'exercici següent (14/15). Aquell cop també entre setmana, i amb l'equip ja entrenat per Pablo Machín jugant-se l'ascens a Primera. 0-3 va ser el marcador final, amb dianes de Jaime Mata (2) i Felipe Sanchón. L'últim precedent a Mendizorrotza data del curs 15/16. De nou, desfeta. 1-0 el dia que l'Alabès acabaria amb nou futbolistes i el Girona, amb deu (Mata va veure la targeta vermella).
«Serà un duel molt disputat»
Un d'aquests nefastos precedents, el de l'any 2008, el va viure en clau blanc-i-vermella Jito Silvestre. El davanter, precisament, acabaria vestint la samarreta de l'Alabès uns anys després. Tant li va provar l'experiència que s'acabaria quedant a viure a Vitòria. Allà, amb les botes ja penjades, regenta un bar. La feina, això sí, no l'impedeix veure tant futbol com pot. L'Alabès és el seu equip, però també li té estima al Girona. Per tant, qui millor que ell per valorar el duel de demà a Mendizorrotza? «Vistos els últims resultats, crec que l'Alabès hi arriba una mica millor, però no s'ha de descartar mai el Girona, que està signant una temporada extraordinària, tot apurant les seves opcions per Europa. Crec que serà un partit molt disputat», avança. Jito valora també el «sorprenent» any dels gironins en el seu debut a la Primera Divisió. «Si ens diuen al principi de temporada que l'equip s'estaria jugant l'Europa League, ben pocs s'ho creurien. La situació és sorprenent i me n'alegro perquè al Girona li tinc apreci», diu, al mateix temps que renenira el seu pas per Montilivi. «En guardo molt bons records. Durant aquests anys ha progressat molt positivament». Finalment, valora el curs de l'Alabès. «Els resultats de l'inici no eren els esperats, però amb el canvi d'entrenador ha anat a més. Dijous (demà) voldran segellar la salvació, i més jugant a casa».
