No fa ni una setmana, el dijous passat, Machín decidia revolucionar el seu onze tipus. Una rara avis, tenint en compte que el tècnic no sol fer canvis si no és estrictament necessari. A Vitòria el Girona s´hi jugava bona part de les seves opcions de continuar ben enganxat a la lluita per Europa i, lluny de ser conservador, Machín va sacsejar l´equip. I de quina manera. Fins a set canvis respecte a l´anterior jornada, amb homes poc habituals d´inici com Olunga, Timor o Alcalá, entre d´altres. Tot i que les sensacions no van ser dolentes, al contrari, i que el resultat va acompa­nyar (1-2), va ser un veritable miratge perquè tres dies després tot va tornar a la normalitat. Al que és habitual. Perquè després d´unes primeres jornades de tempteig, Machín fa mesos que ha trobat el seu onze tipus. Un equip pràcticament intocable que ha rendit prou bé durant una bona part de la temporada, però al qual ara sembla que se li acaba la benzina. Això ha provocat, a més, que la plantilla es parteixi pel mig: els que gairebé ho juguen tot i els que pràcticament no participen. Entre ells, un petit reducte de supervivents que es troben en terra de ningú i que s´han convertit en els recanvis habituals. Això sí, el grup és ben reduït.

Són 25 els futbolistes que el cos tècnic ha fet jugar aquesta temporada a Primera, comptant Marlos Moreno i Larry Kayode, ara al Flamengo i Xhakhtar, respectivament. De tots ells, només n´hi ha 10 que superen la barrera dels 2.000 minuts i un que és a tan sols un partit de fer-ho. No és difícil endevinar que tots ells formen l´onze tipus de Pablo Machín. El que sol jugar setmana rere setmana, si no hi ha cap contratemps en forma de sanció o de lesió. Al capdamunt del podi hi trobem Cristian Portugués Portu. L´intocable per excel·lència. L´imprescindible. Ell és un dels 10 jugadors de tota la Primera Divisió que han participat en les 34 jornades de Lliga i, consegüentment, el blanc-i-vermell amb més minuts aquesta temporada. En suma 2.740. El segueix, de ben a prop, Juanpe Ramírez. El canari n´ha disputat 2.704 just l´any que debuta a la màxima categoria. Completa aquest particular podi Borja García, amb 2.601. A tots tres els segueixen Bernardo (2.598), Granell (2.493); Maffeo (2.454), Pere Pons (2.384), Stuani (2.367), Bounou (2.295) i Ramalho (2.117). L´onze de gala el completa Johan Mojica. El colombià suma 1.930 minuts, però marxarà més enllà dels 2.000 si aquest diumenge, a Getafe, en juga com a mínim 70.

Tots onze encaixen a les mil meravelles en un dibuix que, tret d´algunes excepcions (com ha passat aquestes darreres jornades), pateix alguna modificació. Apostant per l´esquema de tres centrals i dos carrilers, Machín ha trobat en Yassine Bounou el seu porter, rellevant Gorka Iraizoz a la banqueta. Les bandes són propietat de Maffeo (dreta) i Mojica (esquerra), mentre que a l´eix sembla impossible que no s´aposti per Ramalho, Bernardo i Juanpe. Al mig, tres homes: Pere Pons fent tasques més defensives, secundat per Àlex Granell. Un xic més avançat, Borja García hi posa la creació. Portu fa de segona punta, mentre que Stuani és la referència. No es juga amb dos davanters purs, sinó amb un parell d´atacants que presenten uns perfils del tot oposats, però que es complementen i s´entenen a les mil meravelles.

És l´esquema habitual, amb els noms propis de gairebé sempre. Si s´han de canviar peces, pel que sigui, en sol ser una. O dues. I gràcies. Una dada així ho il·lustra. Des del febrer fins ara, quan tot just s´encara la recta final d´abril, Machín ha repetit aquest onze un total de 6 cops. No en són pocs. I ja no només es tracta d´això, sinó que també, a l´hora de remenar entre la banqueta, el cos tècnic sol apostar pels mateixos revulsius. O si s´escau fer algun canvi a l´onze tipus, tres quarts del mateix. D´aquesta manera s´explica que només hi hagi dos futbolistes que es moguin entre els 1.000 i 2.000 minuts (sense comptar Mojica). Es tracta d´Aday Benítez (1.542) i Marc Muniesa (1.050). El tercer canvi habitual és el d´Aleix Garcia, que n´ha jugat 820. És curiós que qui segueix el d´Ulldecona sigui Gorka Iraizoz. El porter n´ha disputat 765, tot i no jugar des del gener (una part al Wanda per la lesió de Bounou) i no ser titular des de la novena jornada.

A tot això, se li ha d´unir un tercer grup. El dels menys habituals. Jugadors que no arriben, ni de bon tros, al miler de minuts i que la seva participació ha sigut menor. Cadascun pels seus motius particulars, això sí. Fins a vuit noms propis hi apareixen. Deixant de banda Kayode i Marlos Moreno; també Farid Boulaya, absent a la Lliga i ara cedit al Metz. D´aquest últim grup, el més utilitzat ha estat David Timor, que només comptabilitza 650 minuts en tota la temporada. Més que Alcalá (540), Olunga (404), Douglas Luiz (295), Lozano (293), Planas (189), Kévin Soni (17) i Eloi Amagat (5). Sorprèn el cas d´aquest últim; ja sabia que li seria difícil participar, però la seva aportació es resumeix en una aparició fugaç contra el Leganés. Menys, fins i tot, que la presència d´un davanter del filial com és el cas de Soni.