«Treballar a Primera al costat de casa per a mi és un luxe que no té preu»

Dimarts al matí, el vaig veure a Fontajau veient l'entrenament de l'Uni. No descansa mai? Els dies lliures va a veure com treballen en altres esports?

No, no, això no em cansa. Amb l'Èric (Surís, entrenador de l'Uni) ens coneixem una mica i vam quedar que un dia que pogués aniria a veure com treballen, sobretot en el tema de jugades d'estratègia, que ells en tenen moltes. Unes 80. Com les treballen, com les recorden les jugadores? i veure si hi ha algun detall que nosaltres poguéssim aplicar aquí. Sempre cal buscar formes de millorar.

En el tema de jugades d'estratègia aquí tampoc van malament. N'han tret molt profit aquesta temporada.

Sí. No ens queixem, però en aquest nivell no et pots aturar i l'entrenament de l'Uni em va sorprendre molt perquè va ser llarg i amb un nivell d'intensitat molt alt.

Al cos tècnic treballen molt, però també ho deurien fer a Segona A. És el mateix volum de feina però amb la diferència que ara la repercussió és més gran?

A priori, el volum de feina a Segona és més gran que a Primera, perquè jugués més partits i tens menys descans. A Primera, però, el nivell d'exigència és molt alt. Començant ja en l'aspecte personal perquè saps que estàs jugant contra els millors.

Per exemple ara no parem de llegir reportatges que el Girona fa molts gols a pilota aturada.

És un motiu d'orgull per a l'equip, però a Segona també teníem molt bons números. Ara té més repercussió i tot es fa més gran. Quan fas una cosa una mica diferent, o jugues de la manera que ho fem nosaltres, surt per tot arreu perquè la Primera Divisió espanyola és una de les més fortes del món. Ara, insisteixo, jo sé que a Segona B hi ha gent que també treballa molt i fa la feina molt ben feta amb els mitjans que tenen. A Segona B, a Tercera i a Regional. A tot arreu hi ha gent que treballa molt bé.

Un exemple de la repercussió de la Primera Divisió és com, cada setmana, a l'entorn del rival de torn es destaca que el Girona jugar amb tres centrals com un fet excepcional.

A Primera no hi havia ningú que jugués regularment amb tres centrals. Fins i tot nosaltres mateixos, a principi de temporada, pensàvem si el sistema aniria bé en aquesta categoria. Sabíem que el Chelsea, la selecció italiana i d'altres hi jugaven, però la realitat és que estem gratament sorpresos de tan bé que s'ha pogut aplicar en un nivell com el que hi ha a la Lliga.

Hem arribat a un punt de temporada que sembla que a l'equip li està costant més guanyar partits. Cansament, que els rivals comencen a prendre-li la mida al Girona o, simplement, que a final de temporada tot és més complicat per a tothom?

Tots els finals de temporada en totes les categories costen molt. La gent està fent números i molts equips pensen que si no poden guanyar un empat ja els va bé mentre que a principi de temporada aquesta idea no és tan clara. Costa molt guanyar partits perquè tothom té les seves necessitats i realment això és Primera Divisió i el nivell és molt alt. Si tens una mínima errada ho pagués car.

Falten quatre jornades per acabar. Veu a l'equip encara amb empenta i prou ferm per arribar fins a l'Europa League?

Sí, sí, segur que sí. És una alegria que ens hàgim salvat tan aviat i arribar a quatre jornades del final amb opcions d'entrar a Europa. Si aconseguim un bon nombre de punts dels dotze que resten entrarem a Europa i, si més no, segur que obligarem els rivals a no relaxar-se fins al final.

L'equip ha fet una molt bona temporada. Això és evident, però no veu el perill que si no s'acaba entrant a Europa quedi una sensació final menys dolça? Encara que pogués ser injust.

La gent entendrà que la temporada ha estat molt bona encara que no s'entrés a Europa. Recordo un tuit d'en Jordi Bofill de l' Ara dient que «passi el que passi en aquests últims partit, la temporada és magnífica». Ara ens podem exigir lluitar fins al final per anar a Europa, però quan acabi la temporada mirarem enrere i estarem satisfets de la feina feta.

Estic parlant amb el segon entrenador que lluita per anar a Europa. Fa anys hauria arribat a pensat mai que es trobaria aquí?

No. Era impensable. Hi ha un punt de sort, de casualitat, d'estar en el lloc adequat en el moment just. Crec que també pot ser un mirall per tota la gent que està en les categories baixes treballant bé i que no han de deixar mai que si tens sort, estàs en el lloc just i algú t'ajuda pots tenir una oportunitat. Si després treballes bé pots arribar a viure coses que mai t'hauries imaginat i estar aquí treballant amb els millors. Quan l'Oriol (Alsina) va comptar amb mi per fer informes de rivals pel Llagostera jo intentava treballar tan bé com podia amb uns recursos molt més limitats dels que tenim ara aquí, però allà va ser la meva gran oportunitat i estic agraït a l'Oriol per confiar en mi.

Un amic seu d'Arbúcies, en Carles Planchart, també va arribar a l'elit provinent del futbol gironí. Veure Planchart a Barça, Bayern o ara al City era un mirall o un motiu d'enveja?

Era una enveja molt sana. Som amics des de joves i mantenim la relació. Coincidim en casaments, passem els Caps d'Any junts... No era un referent, perquè jo no m'havia plantejat mai arribar fins aquí, però sí que és veritat que el dia que vam dir de fer informes pel Llagostera em van dir que «tu que ets amic d'en Planchart pregunta-li com va» i ell em va donar unes pautes per començar. Ells (amb Domènec Torrent) també van estar en el lloc adequat quan en Pep (Guardiola) va agafar el filial i qui millor per fer informes que els tècnics que millor coneixien la Tercera. I ho han fet tan bé que han anat seguint amb ell als diferents clubs i ara ja no sé els títols que té en Carles. Està molt bé que dos tècnics sortits d'Arbúcies estiguem en aquesta situació i més sense que cap dels dos haguéssim fet grans carreres com a futbolistes. Jo vaig arribar a jugar a Tercera i en Carles a Preferent.

És cert que el futbol mai saps cap on et pot portar, però si mira cap al futur on es veu? Li agradaria assumir el rol de primer entrenador en un equip?

Tots els entrenadors som entrenadors i en el fons sempre volem entrenar, però la veritat és que m'agrada molt la feina que estic fent ara. Crec que treballem molt bé amb en Pablo (Machín) el grup de gent que som i l'equip està funcionant. I quan una cosa funciona el millor és no canviar-la. Personalment per mi és un luxe treballar a Primera al costat de casa, guanyar el Madrid i poder-ho celebrar amb la teva família, amb els teus amics... Això no té preu.

Té un any més de contracte, igual que Pablo Machín...

Sí, en el futbol no se sap mai què passarà. Està clar que ell és la peça que fa caure la resta del dòmino. Estaria molt bé que ens quedéssim i poder seguir gaudint de competir amb els millors aquí a casa que és un privilegi molt gran. Però en la vida, i el futbol, hem d'encarar les coses quan vinguin i no donar-hi gaires voltes abans. Si ens quedem perfecte i si hem d'anar-nos-en, ens n'anirem.