Amb la cama dreta, de cap o des del punt de penal. El cas és que la pilota acabi a dins. És la màxima de Cristhian Stuani, el millor aliat del gol a Girona. Un davanter amb majúscules, que ha renascut a Montilivi i que a un mes del Mundial de Rússia continua demostrant que és un dels noms propis d'aquesta temporada a la Primera Divisió. S'ha convertit en un dels artífexs del gran any del Girona per mèrits propis; a còpia de treball, d'entrega i sacrifici, però sobretot de gols. El que millor sap fer, ho ha demostrat amb escreix al llarg d'aquests darrers mesos. El temps ha donat la raó a la direcció esportiva; el fitxatge de l'uruguaià ha estat tot un encert i amb 19 gols, no només és el cinquè màxim anotador de la Lliga (empatat amb l'atlètic Antoine Griezmann), sinó el millor realitzador de l'última dècada en clau blanc-i-vermella. S'acaben els qualificatius per descriure el seu any. Per afegir-ne uns quants més, Diari de Girona ha parlat amb alguns dels últims grans golejadors que han passat pel club. I a tots ells no els queda cap altra opció que treure's el barret.

El primer en dir la seva és Ranko Despotovic, un dels primers ídols d'aquesta dècada a Montilivi. La temporada 2010/11, el gol, a Girona, va ser cosa seva. En va fer 18, a Segona A. «19! Que en vaig marcar un també a la Copa del Rei», s'afanya a corregir. Ara, retirat des de fa pocs anys i amb residència a Múrcia, veu futbol sempre que pot, encara que la recent estrenada paternitat el manté ocupat bona part del dia. Se li pregunta per Stuani i diu això: «Podria comprar els seus registres amb els meus... Però és incomparable. Ell porta 19 gols a Primera. És un número altíssim, a l'abast dels davanters de Barça o Reial Madrid. És una xifra espectacular, d'abast mundial. Tant de bo que no es quedi només en això i que continuï fent la seva feina», explica. «Fins i tot estic una mica gelós, ja m'hauria agradat marcar a mi tants gols a Primera!».

No cal remuntar-se gaire per recordar el rendiment que Fran Sandaza li ha donat al Girona. Ara és a la Xina, però fins fa poc marcava amb la blanc-i-vermella. 25 gols en dues etapes van ser suficients per guanyar-se l'estima de l'afició. Ell també aplaudeix Stuani. «Em sembla un davanter que ha anat a parar al lloc ideal per revaloritzar-se. És un rematador nat i la seva temporada és excel·lent. No ha tingut una competència clara i això li ha permès ser encara més protagonista», valora. També hi diu la seva Felipe Sanchón, tota una institució a Girona, que ara goleja a la Segona Divisió B amb el Sabadell. Acumula 56 gols, entre Lliga i Copa, en sis temporades a Montilivi. Una veu a tenir en compte en aquest aspecte. «L'any d'Stuani és un clar refelx de l'equip. Un golejador així és fonamentalperquè l'equip estigui a la part alta de la classificació. Ja l'havia vist en acció abans, però aquest any em sembla un superdavanter i ideal per la manera de jugar del Girona». Ho completa el banyolí Ferran Corominas, autor de 18 dianes la temporada 11/12. «Està fent un any realment bo. Només s'han de mirar les seves estadístiques, que parlen per si soles. Em sembla un davanter molt competitiu que sempre genera perill».

I Europa?

Aprofitant l'avinentesa, no costa gens preguntar a tots quatre si les opcions d'entrar a Europa hi són, o si veient com està tot plegat, millor dedicar les últimes jornades a veure-les venir. Res d'això. Confien cegament en els gironins i els veuen capaços d'atrapar la setena plaça. Això sí, no caurà del cel. Tocarà remar, serrar les dents i guanyar-s'ho a pols. «Hi ha una cosa important. Al Girona li queden dos partits a casa. Crec que és possible arribar a Europa. Seria un gran premi per a tothom, encara que si no s'aconsegueix, l'any haurà estat molt bo», opina Felipe. L'acompanya Sandaza. «Tot dependrà de l'ambició que hi hagi al vestidor. Hi ha hagut oportunitats abans que no s'han aprofitat. Els objectius ja estan complerts i potser s'han deixat anar una mica, però encara estan a temps de continuar fent història». Hi afegeix el seu granet de sorra Despotovic: «Tant de bo siguin capaços de classificar-se per Europa. Per què no? Seria un extra enorme, sobretot perquè es tracta del seu primer any a la Primera Divisió. La ratxa no és la millor, però han demostrat que poden. Seria un gran regal per l'afició, el club i la ciutat en general. Me n'alegraria molt. Em sento del Girona i sempre celebro i celebraré les seves victòries». I ho remata Corominas: «Depèn d'altres, però si treu bons resultats segur que anirà a Europa. Té dos partits a casa i un tercer al camp d'un Las Palmas que no s'hi juga res».