Arribar a Primera Divisió és el somni de qualsevol marrec que començar a fer tocs amb la pilota. Del passadís de casa es passa al pati de l'escola i seguidament comencen els primers partits amb algun equip d'escoleta. A partir d'aquí, alguns se'n cansen aviat, d'altres han de plegar per estudiar o treballar i alguns continuen jugant més enllà de l'etapa de formació. Això sí, només uns escollits són els que tenen el privilegi de tastar les màximes categories i arribar a Primera Divisió. És el cas de Pere Pons o Àlex Granell, entre d'altres, que després de molt d'esforç han aconseguit fer-se un lloc a l'elit del futbol amb l'equip de la seva terra. Aconseguit l'objectiu de la salvació, repte en aquestes últimes jornades és intentar dur el Girona a Europa, una fita que seria la cirereta del pastís a una temporada magnífica. A més a més, suposaria per a la gran majoria de futbolistes de la plantilla fer un pas més en les seves carreres professionals i continuar fent créixer el somni que tenien de petits. En aquest sentit, de l'actual plantilla del Girona, tan sols Gorka Iraizoz sap què és competir a Europa regularment. El navarrès ha disputat 68 partits continentals entre l'Europa League i la Champions League amb l'Athletic Club i l'Espanyol. Al marge d'Iraizoz, només Ramalho (4), Planas (3), Muniesa, (2), Maffeo (2), Portu i Soni saben què és disputar competició continental.
Tot un mestre en competicions europees es pot dir que és Gorka Iraizoz. El navarrès es va estrenar fa més d'una dècada quan l'Europa League encara es deia Copa de la UEFA defensant la porteria de l'Espanyol a la República Txeca contra el Teplice (1-1). Des de llavors, Iraizoz ha sumat 58 partits d'Europa League i 8 més de Lliga de Campions. Entre altres rivals als quals s'ha enfrontat Iraizoz n'hi ha de tota mena, des dels més exòtics com el Tromso noruec o el Young Boys suís fins als més prestigiosos com Nàpols, Porto, Lió o Schalke 04. El navarrès té al seu palmarès dos subcampionats, ja que va perdre les finals contra el Sevilla (2-2) per penals amb l'Espanyol a Glasgow (2006-07) i amb l'Athletic Club contra l'Atlètic de Madrid per 3-0 (2011-12).
A anys llum d'Iraizoz són els altres sis jugadors de la plantilla del Girona que coneixen la sensació de jugar a competició contintental. Amb 4 partits, Jonas Ramalho és el segon jugador blanc-i-vermell amb més presència a Europa. El de Romo va enfrontar-se amb l'Athletic durant la temporada 2012-13 a l'Slaven Koprinica croat, l'Hèlsinki, el Kiryat Shmona israelià i l'Sparta de Praga. Després de Ramalho, qui més partits ha jugat a Europa és Carles Planas. Amb un paper residual al Girona i actualment lesionat, el de Sant Celoni va disputar dos partits d'Europa League el curs passat amb el Celta contra l'Ajax. A més a més, Planas s'havia estrenat també a la Champions League amb el primer equip del Barça en un empat contra el Benfica al Camp Nou (0-0) el curs 12-13.
Qui també va tenir el seu protagonisme amb el Barça en competició europea va ser Marc Muniesa. El lloretenc va participar en dos partits de Lliga de Campions contra el Bate Borisov i el Bayer Leverkusen el curs 2011-12. A més a més, Muniesa sempre podrà dir que va viure des de dins la final de l'edició 2008-09 a Roma. El selvatà, amb només 17 anys, va ser convocat per Pep Guardiola en la final contra el Manchester United i va veure tot el partit des de la banqueta. Menys temps fa que Pablo Maffeo va tenir l'oportunitat d'estrenar-se a Europa. Va ser tot just la temporada passada abans d'arribar al mercat d'hivern cedit a Montilivi quan Pep Guardiola li va donar minuts contra l'Steaua de Bucarest i el Celtic de Glasgow a la Lliga de Campions.
També va ser anècdotica l'estrena de Portu a l'Europa League amb el València. Això sí, el de Beniel va debutar abans a Europa que no pas a la Lliga amb el conjunt valencià. L'experiència europea de Portu van ser 9 minuts en un 0-0 a Mestalla contra el Dinamo de Kiev. Una estoneta també va poder gaudir de l'Europa League el davanter del Peralada Kévin Soni. El camerunès, amb qui Pablo Machín ha comptat un parell de partits enguany, va tenir l'oportunitat de jugar un partit d'Europa League quan jugava al Girondins de Burdeus contra el Rubin Kazan la temporada 15-16. Tenia tan sols 17 anys.
Així doncs, al marge d'Iraizoz i dels sis altres jugadors amb experiència a Europa, la gran majoria de jugadors del Girona tenen l'oportunitat d'aconseguir un bitllet que seria històric pel club i d'allò més prestigiós per a ells. Tot passa per guanyar l'Eibar demà, repetir victòria contra el València i a Las Palmas i esperar que Getafe i Sevilla ensopeguin.
