Costa molt imaginar-se un mes de maig tranquil a Montilivi, on no hi hagi res en joc, on el tedi en sigui el protagonista. Sempre hi ha hagut gresca a aquestes altures de la pel·lícula; i des de fa uns anys, tot perseguint un somni, una fita positiva i no pas per escapolir-se del perill. Fins i tot a Primera, on el Girona s'hi ha acoblat a les mil meravelles, malgrat una arrencada un xic irregular. Els deures, la permanència, ja fa temps que estan fets. I sort. Ara, en comptes de deixar-se anar i comptar quants dies queden per a l'estiu, l'equip, tossut com ell sol, ha decidit que vol jugar la temporada que ve a Europa. I treure una il·lusió com aquesta a la plantilla seria un error. Tothom, al vestidor, sap què cal fer. Un 9 de 9 i esperar. Resar perquè Getafe i Sevilla punxin, a l'espera de sumar com més punts millor en aquest tram final de Lliga. Tot començant avui, contra un Eibar que vindrà sense pressió ni obligacions, però que segurament serà tan perillós com sempre. Aquell Eibar que a la primera volta va deixar ben emprenyat Machín; sempre que pot, el tècnic recorda que a Ipurua no es va competir. Així s'explica el 4-1 final. No caldrà tornar-li de la mateixa manera; amb una victòria, el primer pas estarà fet.
Exigit i un pèl fatigat es presenta el Girona a l'esprint final, immers en una mala dinàmica de resultats, amb 5 punts dels últims 21 que, tot i això, el mantenen amb fermes opcions de classificar-se per a l'Europa League. Machín només té la baixa de Pablo Maffeo; el defensa, habitual a la banda dreta, descansarà per sanció. El seu lloc l'ocuparà Aday Benítez, mentre que Johan Mojica jugarà per l'esquerra. És l'opció lògica; de carrilers tampoc en sobren a la plantilla. Caldrà veure qui actua a l'eix. El trident de centrals semblava intocable fins fa poc, però a Getafe es va moure fitxa i Alcalá va ser titular. Bernardo i Juanpe sembla que tenen el lloc fix; l'altre, se'l rifaran el de Mazarrón amb un Ramalho que l'última setmana no va anar ni convocat. Sorprenent, encara que no pas impossible, seria veure Muniesa d'inici. Un futbolista que només ha jugat dos partits en tot el 2018.
Stuani i Portu són insubstituïbles a dalt, mentre que al mig del camp hi podria haver canvis. Pere Pons ja va admetre no fa gaire que el cansament es començava a notar. Ell i tota la plantilla. El de Sant Martí Vell podria cedir el seu lloc a David Timor, que faria parella amb Àlex Granell. Això, sempre que Borja García estigui en condicions de jugar de sortida. A Getafe va acabar tocat per una entrada de Sergio Mora. «Ha arrossegat molèsties, però confio que pugui estar bé i ajudar-nos en un moment o altre», deia ahir d'ell Machín. Si el de Villaverde no està per ser titular, es podria apostar per un trivot. Pons, Timor, Granell i Aleix Garcia serien les opcions per omplir-lo.
L'Eibar, que enllaça dues jornades sense guanyar ni marcar, arriba a Montilivi sense els lesionats Arbilla, Sergi Enrich i Fran Rico, i amb Yoel, Jovanovic i Capa fora per decisió tècnica. Els dos gironins de la seva plantilla, David Juncà i Joan Jordán, han viatjat i fins i tot tenen opcions de jugar avui.
Montilivi clama una alegria
S'havia acostumat l'estadi, i molt, a celebrar victòries del seu equip. Fins a sis en va arribar a encadenar a l'hivern, en una ratxa clau per catapultar l'equip cap amunt a la classificació. El panorama ha canviat i de l'últim triomf a casa ja en fa dos mesos, quan es va despatxar el Deportivo (2-0). Era el 9 de març. Des de llavors fins ara, només un empat (Llevant) i massa desil·lusions (derrotes amb Betis i Espanyol). Canviarà avui la ratxa?
