Sense pràcticament opcions d´anar a Europa ni cap al·licient més en aquestes dues jornades que resten de Lliga, el suspens i l´emoció es traslladen de la gespa als despatxos. Acabar de la millor manera aquest any històric està a l´ordre del dia del vestidor; construir i planificar el futur més immediat és tasca del club. Ara per ara, però, tot això està aturat. De feina ja n´hi ha feta. Força, perquè Quique Cárcel, el director esportiu, fa temps que s´hi ha posat. Més de la meitat de la plantilla té contracte i falta per assegurar la continuïtat d´homes com Borja García i Yassine Bounou; tots dos acaben el 2019 i se´ls vol renovar. La qüestió és ara mateix una altra. Un dels pilars d´aquest projecte no és al cent per cent segur que seguirà. I sense això resolt, és difícil continuar endavant. Es tracta de Pablo Machín, el futur del qual es manté en interrogant. Està lligat fins al 2019, però des que a mitjan març va admetre que estava disposat a valorar si li arribava una proposta irrefusable, que han sortit un munt de rumors, possibilitats i especulacions. L´últim capítol al culebrot, ahir mateix. El diari Marca parlava del suposat interès del Sevilla; una informació que ben aviat es va escampar com la pólvora. A la nit, l´entrenador no va resoldre els dubtes a El Larguero de la cadena Ser, que es va fer des de l´estadi de Montilivi.

Quan Machín va destapar la capsa dels trons, el club es va posar a treballar ipso facto per intentar-lo convèncer que el millor per a totes les parts no només era que complís el contracte, sinó que el renovés. Ja fa temps que es parla amb la seva agència de representació, YouFirts Sports, però de moment no se n´ha tret l´aigua clara. Fonts properes al seu entorn asseguraven, ahir mateix, que «tot està aturat de moment» i que «les negociacions estan aparcades». L´interès del Sevilla hi és, com també el d´altres clubs. Algun d´ells, fins i tot de l´estranger (d´Anglaterra i la Xina, per exemple). El seu bon any a Girona, a part de la seva trajectòria a Segona a Montilivi, no ha passat per alt. Segons Marca, Machín estaria a l´agenda d´Antonio Cordón, qui té molts números de convertir-se en el nou home fort de la direcció esportiva del Sevilla. Allà també hi tindrà molt a dir Joaquín Caparrós; l´ara tècnic canviarà de rol un cop finalitzi aquesta temporada.

Des de Girona es vol resoldre el tema al més aviat possible. Ja no tan sols saber si Machín renovarà; bàsicament, tenir constància si a partir del mes de juliol ell serà l´encar­regat de dirigir la plantilla de cara a la temporada 18/19 o si prefereix canviar d´aires tot seduït per alguna de les propostes que té al damunt de la taula. La intenció és que la decisió definitiva es comuniqui, a tot estirar, just després del final de Lliga i abans que se´n vagi de vacances. Fins ara, no hi ha res clar. Ni sí, ni no. L´ampliació del seu contracte està en stand by, i tampoc està gens clara la seva continuïtat.

Està donant bastantes voltes a tot això Quique Cárcel. Sobretot, perquè la seva situació personal és similar. El director esportiu, al Girona des del 2014, també interessa a altres clubs. Té contracte fins al 30 de juny del 2019 i, veient que està a l´aparador, també se´n vol assegurar la continuïtat. Les negociacions, com passa amb Machín, estan obertes. Se´l vol mirar de convèncer. Fins ara, sense massa èxit. Se´l considera com la persona ideal per construir el present i el futur blanc-i-vermell, però les propostes que li han arribat no li han acabat de fer el pes. Per tot plegat, abans de centrar-se en fitxatges, a tancar alguna renovació o a pensar en baixes i cessions, a Montilivi la prioritat és saber què passarà amb Machín i Cárcel. Tots dos són actors principals d´aquesta història i l´esdevenir del primer equip, en bona part, dependrà del que facin ells a partir d´ara.

Ball de banquetes

Se´n vagi o no Machín, el que és un fet és que durant l´estiu hi haurà cert ball de banquetes a la Primera Divisió. És aviat per saber qui entrenarà qui, encara que és evident que uns quants equips canviaran de timoner. Un, i de molt clar, és el Sevilla. Joaquín Caparrós, relleu de Vincenzo Montella, ha estat una solució d´emergència per a aquest final de curs; un cop arribi l´estiu, el d´Utrera passarà a l´àrea esportiva. També hi haurà relleu a Leganés. Asier Garitano s´acomiadarà aquest migdia davant dels mitjans de comunicació després de cinc temporades al club, on ha estat capaç d´ascendir l´equip de Segona B a la màxima categoria i de signar una trajectòria històrica a la Copa aquest curs. Gens clara està la continuïtat de Juan Carlos Unzué al capdavant del Celta. Hi va aterrar l´estiu passat i va signar un contracte per dos anys amb condicionats. Un u més u que no està clar que s´acabi complint del tot. «Quan arribi el 20 de maig parlarem», deia el tècnic fa pocs dies. L´Athletic també busca entrenador perquè l´etapa de Ziganda sembla que ha arribat al seu punt final; tres quarts del mateix passa amb la Reial Societat, on podria aterrar el mateix Asier Garitano o també Unai Emery, amb els dos peus fora del PSG francès. Pentina també el mercat l´Espanyol. Enric Gallego ha estat un pedaç i es busca cara nova. Sonen Berizzo i Rubi (ex del Girona), entre d´altres. Resolt ha quedat el cas del Llevant, que ahir renovava Paco López, un autèntic revulsiu per salvar el conjunt granota; més dubtes hi ha a l´Alabès, on Abelardo Fernández encara no ha renovat.