Dissabte, si la climatologia acompanya, és un dia ideal per passejar per Girona. Gaudir del Temps de Flors, fer un mos pel centre i a la tarda, futbol. L'últim partit de Primera d'aquesta temporada a l'estadi, amb celebració inclosa i festa a la Copa per allargar la nit. Potser no és el pla exacte que té pensat Javi Subirats, però no hi haurà gaires diferències. El de Paterna, exfutbolista i actualment comentarista de ràdio i articulista, s'escaparà amb família aquest cap de setmana a una ciutat que coneix prou bé. Ell és un nom més que reconegut a València. Un autèntic mite del club que porta el nom de la ciutat; una institució. Allà s'hi va estar 13 temporades, col·leccionant un grapat de partits a la màxima categoria. Però això de Girona no li vindrà pas de nou. A finals dels setanta, per casualitats de la vida -el servei militar el va dur a Sant Climent Sescebes- acabaria cedit a Montilivi. Una etapa de la qual guarda un excel·lent record i en què, curiosament, va viure l'únic doble enfrontament oficial entre els dos clubs de la seva vida -amb permís de l'Oriola, en el qual va tancar la seva carrera-.

El 1979, el Girona de Vicente Sasot jugava a Segona B i va anar avançant a la Copa del Rei fins topar-se amb el València. A Montilivi, 0-2 per als visitants -un partit que va jugar Subirats- i un meritori 1-1 al Lluís Casanova contra un rival en el qual militava, entre d'altres estrelles, Mario Kempes. Ja retirat, a Girona s'hi ha deixat caure en comptagotes. I menys per l'estadi. «Quan estava de secretari tècnic hi vaig anar a veure algun partit, però d'això fa tant que ja no me'n recordo», confessa. Sí que va estar-hi no fa pas gaire, amb motiu dels actes de celebració del 85è aniversari del club. «Vam fer una trobada de veterans. Ens van fer una fotografia al camp, després a sopar... Va estar prou bé, rememora. Aquest cap de setmana, oci i prou. Quedarà amb algun antic company. «Espero veure Toni Gómez, un jugador de la meva època. A veure si també veig en Barto -Pagès-, o l'-Alfonso- Abete», explica.

El plat fort arribarà a mitja tarda. Toca futbol. Un Girona-València un xic descafeïnat per haver-hi ben poc en joc, però amb ingredients ben especials per a un Subirats que creu que tant un com l'altre equip han fet una «molt bona temporada» tot «superant les expectatives inicials». Dels de Marcelino García, opina que l'any ha estat «molt bo», sobretot després d'uns cursos «bastant dolents». Per al de Paterna, «arribar a Europa ja era per estar contents, així que classificant-se per la Lliga de Campions fa que la temporada sigui molt bona. Hauria hagut de ser gairebé sempre així, però venint d'on ve, és tot un èxit. S'ha fet un pas endavant». Opina que, tot i que l'objectiu ja està al sac, dissabte el València vindrà a «guanyar» a Girona per tancar la Lliga amb les millors sensacions possibles.

Dels blanc-i-vermells també té molt bones paraules. «S'ha consolidat a Primera i això sempre costa. L'any és ben positiu. Està per damunt de les expectatives. Ningú s'ho esperava, ni el més optimista. Ha competit bé, mantenint la base i reforçant-se amb encert». Diu Subirats que se n'alegra pel fet d'haver passat uns anys aquí. «En guardo molt bon record», apunta.

I nega aquella afirmació que diu que els segons anys a Primera sempre són els més difícils. «Jo crec que ho és el primer. Costa molt, només cal veure el munt d'equips ascensors que hi ha. Crec que perquè les coses els vagin tan bé, han de mantenir les persones que han pres les decisions i no tornar-se bojos. Sense creure's res de l'altre món. Salvar-se haurà de tornar a ser el seu objectiu. Repetir aquesta temporada és molt complicat, perquè com més amunt s'arriba, després costa més». I preveu un matx ben igualat dissabte. «El Girona sempre és un rival complicat, que lluita i corre molt. Ho va demostrar a Mestalla».