El partit d'avui ha de servir per celebrar diverses coses. Primer cal felicitar una plantilla que ha aconseguit l'objectiu principal: la continuïtat a Primera en una de les lligues més competitives del món. També cal aplaudir uns futbolistes i un cos tècnic que han treballat de valent cada setmana per poder competir contra equips molt poderosos, alguns dels quals els millors del continent. El reconeixement també cap a uns dirigents que han fet del Girona uns dels equips més coneguts al futbol espanyol i fins i tot europeu; a unes persones que han fet créixer l'entitat, que l'han organitzat molt bé per dotar-lo de millor estructura i que han portat el futbol d'elit a una ciutat i a una província que l'esperaven amb els braços oberts. El partit d'avui ha de ser una festa, un fi de curs d'un Girona que ha guanyat el Reial Madrid, que no ha perdut cap partit dels dos que ha jugat contra l'Atlètic, que ha mantingut una ratxa de sis jornades seguides vencent a Montilivi, que ha competit contra tots els seus adversaris i que ha mantingut el caliu de la lluita per les places europees fins al tram final. Els gironins hem pogut veure els millors futbolistes del planeta a la gespa de Montilivi, jugadors que fa tan sols uns anys era impensable que poguessin enfrontar-se als blanc-i-vermells. El record de la primera temporada del Girona a l'elit perdurarà en el temps, les imatges del debut de l'equip, dels gols, de les victòries, de la lluita i del patiment en alguns casos seran recordades durant molts anys.
València, el millor de l'«altra Lliga»
L'equip de Marcelino García Toral ha realitzat un campionat de molt nivell. Enguany aconseguirà la quarta plaça, el que li dona accés a disputar la propera edició de la Lliga de Campions. El València ha guanyat la seva lliga; ha estat el millor després dels favorits de cada temporada i només l'han superat el Barça, l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid. L'arribada de l'exentrenador del Vila-Reial i Sevilla ha servit com a revulsiu en un club que feia moltes temporades que no estava a la part alta de la classificació. Girona i València s'enfrontaran per aconseguir tres punts més en un tram final que se'ls fa força llarg. No arriben en el seu millor estat de forma en el matx d'avui, de fet els locals només han aconseguit guanyar un partit dels últims quatre, mentre que els visitants no n'han guanyat cap dels darrers cinc.
Una plantilla de perfil ofensiu
El brasiler Neto s'ha consolidat sota pals. Ha realitzat una bona temporada, domina el joc aeri i es tracta d'un porter amb molta alçada, àgil i amb experiència. El 4-4-2 que utilitza Marcelino està format per una línia defensiva de quatre futbolistes. Al lateral dret poden jugar el portuguès Ruben Vezo o l'exblaugrana Martín Montoya. A l'esquerra jugarà José Luis Gayá, format al futbol base. A l'eix, la parella formada pel brasiler Gabriel Paulista i l'argentí Ezequiel Garay ha jugat la majoria de partits. Són dos centrals que defensen millor replegats que no amb espais. Avui la defensa canviarà per la baixa del central argentí. Al mig del camp es veurà trencada la parella habitual. La baixa per sanció de Daniel Parejo i per lesió de Geoffrey Kondogbia obligarà el tècnic visitant a buscar variables en aquesta zona. Sens dubte Parejo és un fix en les alineacions. Un jugador molt complet en diversos aspectes del joc, aporta treball físic, bona posició tàctica i bon criteri en la creació. A més, és un bon llançador de faltes. El desequilibri ofensiu vindrà en les accions de banda. El València busca sempre la superioritat numèrica amb la incorporació dels laterals i la qualitat individual dels seus jugadors. El portuguès Guedes ha fet una temporada molt bona. És un jugador amb molta habilitat tècnica que crea perill en conducció i desequilibri quan disposa d'espais. En atac el davanter Rodrigo té el lloc assegurat. Està realitzant un any molt brillant i s'ha destapat com a una de les revelacions. Amb setze gols aconseguits és la referència ofensiva. En els últims partits al seu costat s'està consolidant Santi Mina, un altre davanter de referència que a mesura que el campionat ha anat avançant ha deixat a la banqueta Simone Zaza. Els recursos ofensius del València el fan un equip especialment perillós quan juga prop de l'àrea adversària. És el quart equip més golejador de la lliga.
Bon moment per refrescar l'equip
Un cop esgotades les possibilitats d'aconseguir la setena plaça i amb molts jugadors cansats, torna a presentar-se un partit on han d'entrar homes que puguin aportar un aire fresc sobre la gespa. Pablo Machin ha confiat fins al final en un onze tipus. El tècnic ha estat poc partidari de realitzar rotacions. En part és normal, ja que la seva idea passava per donar continuïtat a l'alineació que ha rendit a tan bon nivell. L'acumulació de minuts ha desgastat uns futbolistes que han acabat fosos. Jugadors com Bernardo, Pere Pons, Borja, Portu o fins i tot Stuani han estat decisius però quan han perdut el seu millor estat de forma física se'ls ha vist menys. També serà un dia especial per a Eloi Amagat. Se'n va el capità, se'n va un jugador que ha passat per totes les categories del futbol nacional amb el Girona. Se'n va algú que de ben segur tornarà al club.
I per acabar, bones sensacions
Un dels al·licients que l'equip té avui és sumar els tres punts. Després d'uns partits consecutius sense guanyar a casa els jugadors lluitaran pel triomf. Serà un partit difícil, igualat en moltes fases, caldrà buscar les ocasions pel desequilibri i aprofitar les oportunitats; arribaran moments per a uns i altres. És important que el Girona torni a dominar el marcador. Si ho pot fer mitjançant el joc millor, però en cas que el València el domini en alguns moments cal resistir, organitzar-se i buscar les jugades per poder atacar amb criteri. Està clar que quan l'equip va a remolc li costa remuntar i els dubtes apareixen. En el cas de no marcar primer, serà important mantenir el resultat igualat.
