14 de maig de 2018
14.05.2018
ELOI AMAGAT · MIgcampista del Girona FC

«Entrenar el Girona? És agosarat dir-ho però tant de bo s'acabi complint»

Poques hores després de la festa d'homenatge a la plantilla del seu comiat com a jugador del Girona a Montilivi, el capità blanc-i-vermell revela que està començant a formar-se per treure's el títol d'entrenador · No pas per ara perquè té la intenció de continuar jugant uns anys més però sí que en un futur li encantaria tornar a Montilivi com a entrenador · El temps dirà

16.05.2018 | 06:59
«Entrenar el Girona? És agosarat dir-ho però tant de bo s'acabi complint»

Va anar a dormir gaire tard dissabte?

El club tenia preparat un comiat no només per a mi sinó un homenatge per a tot l'equip. Va estar bé perquè vam estar tots plegats. Sempre s'han de celebrar els èxits i entenc que la temporada del Girona és espectacular.

Com es va despertar el dia després del seu comiat a Montilivi?

Molt content. Va ser un dia d'extrems, de sensacions oposades. Tenia la certesa que era el meu últim partit a casa però també ho encarava amb orgull i feliç de sentir-me estimat i valorat per tota la gent que ha viscut amb mi la meva trajectòria. És tot massa recent i ho aniré assimilant amb els dies.

Com es paeixen tantes emocions?

Costa. També he tingut la sort que ho he pogut assimiliar durant uns mesos. M'he anat preparant per al moment però quan arriba el dia és difícil d'assimilar. Sabia que era important per a mi i vaig intentar encarar-ho amb normalitat. Era una notícia que no volia perquè m'hauria agradat continuar molts anys aquí.

Va dir en el seu parlament sobre la gespa que li hauria agradat retirar-se al Girona. És una petita espina que té clavada?

No puc dir que sigui cap espina ni res criticable. Estic orgullós del que m'ha donat el club i les mostres d'estima que he rebut, que costen d'assimilar. Ara bé, sí que m'hauria agradat dir que la meva primera samarreta com a professional i també l'última va ser la del Girona. Vaig fitxar amb 18 anys i m'hi he quedat a prop. Encara em veig útil i tinc bons anys de futbol però estic més a prop del final.

Ha pogut contestar tots els missatges que ha rebut?

Uf! És impossible fer-ho amb tots. Potser n'he rebut més de cent, a més a més de trucades i comentaris a les xarxes socials de gent que no conec. Intento sempre amb la gent que perd un moment per escriure'm, tenir el detall de respondre. Per això, en el comiat i les entrevistes intento agrair el suport de tothom.

Tornem al partit. El ritual va ser el seu d'un partit qualsevol o era impossible treure's del cap que era el seu últim dia?

Vaig intentar mantenir la normalitat amb els costums de cada partit però inconscientment en els moments de solitud venen records i imatges de tots els anys que porto aquí. Al final és inevitable saber que aquells costums tan marcats i aquelles cares de companys s'acaben.

Hi ha algun detall especial que no s'esperés o que el sorprengués especialment?

Forces. El vídeo amb la gent parlant en què va aparèixer fins i tot en Rubi. Ja vaig dir que havia estat clau per a mi. Va ser molt especial que els meus amics parlessin de mi, el tifo acollonant de la grada de Preferent, les dues samarretes, la meva neboda, els amics amb una samarreta meva d'èpoques diferents... Tot. La rebuda de l'afició dempeus. Ja vaig dir que mai podré tornar tantes mostres d'afecte.

Va fer quelcom de diferent ahir al matí?

Doncs vaig aprofitar que feia sol per anar a passejar i veure les flors. Després vaig anar a dinar amb l'Àlex (Granell) i en Pau (Gusó). Vaig llegir una mica per sobre la premsa i a la tarda vaig estar mirant el desenllaç de 2a B. Amb l'Olot salvat espero que al final s'acabi salvant també el Llagostera. També em vaig dedicar a contestar missatges de suport i agraïment que tenia pendents.

Vist amb perspectiva, ha fet el que somiava quan va fitxar procedent del Vilobí juvenil?

He fet molt més del que m'hauria imaginat mai. Estic orgullós de ser l'únic jugador que ha jugat des de Tercera a Primera amb el Girona. El camí no ha estat gens fàcil.

Va dir que volia continuar jugant. Què l'atrau més, quedar-se per aquí o provar una aventura a l'estranger?

Estic obert a tot. No em tancaré pas portes. Soc molt d'aquesta ciutat i d'estar per aquí i la meva decisió, si hagués pogut triar, hauria estat la de continuar aquí. Accepto i respecto la decisió del club. Ara em toca tornar-me a il·lusionar amb nous reptes.

Parlava divendres passat de formar-se. Entrenador, director esportiu...Què el tira més?

Quan es té una edat, es comencen a despertar sensacions de coses, només ser futbolista. Hi entenc de futbol, és el que m'apassiona. M'hi esforçaré. He començat amb els cursos d'entrenador per preparar-me i tornar al club com més aviat millor.

Es veu entrenant el Girona d'aquí uns anys?

És molt agosarat dir això. Tinc molt de respecte a aquesta professió tan complicada i a la gent del club. Tot i això, a cap lloc més que aquí s'ha demostrat que un somni impossible i inaccessible es pot acabar complint. Tant de bo.

Com té el turmell? El veurem a Las Palmas?

El turmell està prou bé. Estaré bé i a veure si puc tornar a gaudir de minuts i fer el que més m'agrada que és jugar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema