273 dies. 9 mesos justos, des que el Girona s'estrenava a Primera amb un esperançador 2-2 contra tot un Atlètic de Madrid al qual va tenir durant més d'una hora contra les cordes, fins la victòria per 1-2 al camp del Las Palmas. Dos bons resultats, un per obrir foc i l'altre per tancar una temporada històrica, amb moltes més llums que no pas ombres, que ha servit per confirmar que l'equip blanc-i-vermell no hi vol estar de pas, a l'elit. S'hi vol quedar. Consolidar. El curs ha estat un avís per a tothom. En la seva primera aventura entre els més grans, ha tingut temps de coquetejar amb Europa, d'acabar entre els deu primers classificats i de convertir-se en el tercer millor debutant de tota la història, només superat per l'Almeria 07/08 i l'Albacete 91/92.

Dissabte, 1-2 al Gran Canària i triomf per acomiadar el curs. S'enfilava el Girona a la novena plaça, tot esperant els resultats d'ahir. Es podia perdre un parell de llocs, tot depenent del que fessin l'Eibar i la Reial Societat, al Wanda i Camp Nou, respectivament. Els de Mendilibar van signar taules amb l'Atlètic, suficient per empatar a punts amb els gironins i passar-los a la classificació. Els d'Alguacil, en canvi, no van guanyar al Barça i es van quedar per sota. Per tant, els de Machín que s'acomiaden de la Primera Divisió amb una més que meritòria i alhora històrica desena posició. Europa, finalment, s'ha quedat a set punts. I el descens, a tot un món: 22 punts.

Són 51 punts en total, amb un balanç prou positiu per un conjunt que s'estrenava a la màxima categoria: 14 victòries, 9 empats i 15 derrotes. Suficient per convertir-se en el tercer millor debutant en solitari de tota la història a la Primera Divisió. Això, i també per ser el segon equip català més ben classificat a la Lliga. Primer ha estat el Barça, sense cap mena de discussió. Després el Girona i un esglaó per sota un Espanyol que, gràcies l'empenta final, tanca l'any amb 49 punts, lluny de la part baixa. Precisament, el desè lloc és el que han repetit més els blanc-i-vermells al llarg de la temporada. Hi han estat instal·lats en nou ocasions. Cinc cops han trepitjat la setena, vuitena i novena plaça.

S'ha acabat una Lliga que ha tingut de tot. Tardes per al record, però també partits per oblidar. Un dels resultats històrics va ser el 6-0 contra el Las Palmas, el dia que Michael Olunga va fer un hat-trick convertint-se en el primer futbolista de Kènia que marcava un gol a la Lliga espanyola. Aquell ha estat el marcador més ampli del Girona aquesta temporada i també la màxima victòria a casa. A fora, va ser una mica més curt: un 0-2 al camp del Vila-real. Per contra, la derrota més dolorosa ha casa han estat l'1-4 amb l'Eibar i el 0-3 davant el Barça. A fora, n'hi ha també per triar: un 6-1 al Camp Nou i un 5-o a Anoeta davant la Reial Societat.

La millor ratxa guanyadora l'han protagonitzat tres triomfs consecutius. L'equip l'aconseguia entre les jornades 26 i la 28, quan va derrotar de manera consecutiva al Celta (1-0), Vila-real (0-2) i Deportivo (2-0). Pel que fa a partits perduts, n'ha encadenat un parell en més d'una ocasió. Athletic (2-0) i Sevilla (0-1); Eibar (4-1) i València (2-1); Reial Societat (5-0) i Betis (0-1); i Eibar (1-4) i València (0-1). D'empats seguits se n'han registrat també dos. Això sí, només una vegada: Atlètic (1-1) i Màlaga (0-0). A Montilivi, el Girona ha estat capaç d'enllaçar fins a sis victòries. S'ha desfet sense aturador del Getafe (1-0), Las Palmas (6-0), Athletic (2-0), Leganés (3-0), Celta (1-0) i Deportivo (2-0). Per contra, a l'estadi hi ha encadenat quatre derrotes; una situació que fins ara mai s'havia viscut amb Pablo Machín a la banqueta: Betis (0-1), Espanyol (0-2), Eibar (1-4) i València (0-1).

En un any en què la salvació ha estat més barata que mai i que amb 30 punts n'hauria fet prou per assegurar la permanència, el Girona ha trencat esquemes, s'ha classificat entre els deu primers i ha posat el punt final a un any històric amb 51 punts.