La rebel·lió dels modestos, el premi a la feina ben feta o Davids entre Goliats. Així es podrien anomenar els títols de les pel·lícules de l'aterratge a Primera Divisió d'equips que fins ara no hi havien estat mai, com l'Eibar, el Leganés, el Girona i, ara, l'Osca. El títol de Lliga continua sent cosa de Barça, Madrid i Atlètic de Madrid, així com a les posicions de Champions League hi ballen els habituals València, Vila-real, Betis, Sevilla, Celta, Reial Societat o Athletic Club. Ara bé, acostumats des de fa un parell o tres de dècades a veure relativament sempre els mateixos escuts competint a la màxima categoria, des de fa cinc anys la cosa ha canviat. L'històric ascens de l'Eibar el 2014 va donar el tret de sortida a una nova etapa a la màxima competició del futbol espanyol a la qual s'hi han anat afegint el Leganés (2016), el Girona (2017) i dilluns, l'Osca (2018). Equips, tots ells, que mai havien jugat a Primera i els aficionats dels quals mai s'haurien imaginat veure'ls competint contra Barça o Reial Madrid. La bona feina als despatxos, els diners de les televisions i el rigorós control econòmic instaurat per la Lliga des de fa un temps ha anivellat les forces a Segona A, on enguany, per exemple, l'Osca ha ascendit amb el 18è pressupost mentre grans transatlàntics com Sporting, Saragossa, Oviedo, Valladolid o Osasuna lluiten per un dels quatre bitllets del play-off d'ascens. I si es mira un escaló més avall, a Segona B hi naveguen d'altres històrics com l'Hèrcules, l'Elx, el Múrcia, el Racing de Santander, el Recreativo, el Burgos o un Mallorca que, després del 3-1 de l'anada contra el Mirandés, és a un pas de tornar a Segona A. Més avall, a Tercera, hi ha tot un Castelló, amb 11 temporades a Primera Divisió.

Molts d'aquests equips han pagat haver estirat més el braç que la màniga els darrers anys, sobretot arran de la crisi econòmica del 2008. Això ha provocat que entitats menys potents de poblacions més petites hagin aconseguit no només estabilitzar-se al futbol professional i passar la mà per la cara a monstres històrics del futbol espanyol. Cal recordar també que a Segona A hi han tret el nas amb èxit clubs modestos com l'Alcorcón (2010 fins ara), el Mirandés (2012-17), el Llagostera (2014-16), el Guadalajara (2011-13) i amb menys encert d'altres com l'UCAM (16-17) o el Llorca (17-18).

Només cal fer un cop d'ull al nombre de socis que tenen els tres darrers ascendits a la màxima categoria -Girona, Leganés i Eibar- per veure que al pot petit hi ha també la bona confitura. Cap dels tres arriba als 10.000 abonats -l'Osca, tampoc, per descomptat- tot i que en els darrers temps han experimentat un notable creixement de la seva massa social. Tanmateix, les xifres de gironins, madrilenys i bascos són lluny de, per exemple, les de l'Sporting de Gijón (21.000), Osasuna (16.000) o Oviedo (16.000) i, encara més, dels tres clubs que han descendit enguany: Deportivo de la Corunya (27.000), Las Palmas (18.000) i Màlaga (25.000).

L'ascens de l'Osca dilluns a l'Anxo Carro contra el Lugo permetrà reeditar la temporada que ve a Primera un duel que s'havia convertit en un clàssic de Segona A els darrers temps. I és que fins i tot es podria arribar a dir que els camins de Girona i Osca han anat pràcticament sempre junts des que el juny del 2008 tots dos van aconseguir ascendir a la categoria de plata, mig segle després de participar-hi per última vegada. El Girona va superar el Barakaldo i el Ceuta, mentre que els alt-aragonesos van fer el mateix amb el Gavà i l'Écija.

Camins paral·lels

Des de llavors, tots dos clubs van lluitar per mantenir-se a Segona A uns quants anys fins que el curs 2012-13, mentre el Girona disputava el play-off d'ascens a Primera amb Rubi a la banqueta, els aragonesos queien a Segona B en una última jornada dramàtica al camp del Recreativo (0-0). El conjunt que dirigia Jorge D'Alessandro necessitava guanyar per salvar-se però no va passar de l'empat contra un Recre que ja no s'hi jugava res. Dos anys (14-15) va trigar l'Osca a tornar a Segona A. Ho va fer el 2015 quan, després de caure contra el Nàstic en l'eliminatòria de campions, va superar el Racing de Ferrol i l'Huracán València per tornar a la categoria de plata. La temporada passada, els aragonesos es van classificar per primer cop per al play-off d'ascens -el Getafe els va barrar el pas- mentre el Girona va certificar el salt a Primera. Enguany els blaugrana han aconseguit pujar de manera directa, la qual cosa farà que el duel entre Girona i Osca es reediti el curs que ve.

Pel que fa a la classificació històrica de Primera, el Girona ha escalat unes quantes posicions i ha passat de ser el 62è al 55è gràcies als 51 punts aconseguits en l'any de la seva estrena. A aquest rànquing se li ha afegit ara l'Osca, que passa a ser el nou últim classificat, com el 63è equip que participa a la màxima categoria. Mentrestant, ahir a Osca van seguir les celebracions de l'ascens, que van arrencar dilluns a la nit després del 0-2 de Lugo. L'equip va aterrar a l'aeroport Osca-Pirineus aclamat per centenars d'aficionats. La gresca va seguir després pel centre. D'altra banda, ahir el Deportivo, un dels descendits a Segona, va confirmar que Seedorf no seguirà.