Era el primer de juliol de 2015 i Girona encara patia malsons amb les recents decepcions contra Lugo i Saragossa, que el club protagonitzava un cop d'efecte. Un abans i un després. Els francesos Samir Boudjemaa i Jean-Louis Dutaret van deixar-se caure per la ciutat; acompanyats de Pere Guardiola, van tancar l'adquisició del paquet majoritari d'accions. Canvi de mans de la propietat i els aficionats que començaven a sentir, per primer cop, el nom de l'empresa TVSE Futbol. Ara bé, tothom estava el cas que, al darrere i començant a moure els fils, hi havia el City Football Group. Era el tret de sortida d'una relació, entre Girona i Manchester City que s'ha anat fent cada cop més estreta. Des del 2015 fins a dia d'avui, l'entesa s'ha vist reflectida en molts aspectes. Socials, econòmics i mediàtics. Com també a la gespa. Al llarg de les últimes tres temporades, futbolistes fitxats pel club anglès han estat cedits a Montilivi. El rendiment ha estat ben diferent en cada cas, però el denominador comú diu que, de moment, la seva aportació general ha estat més aviat escassa. Tret de Pablo Maffeo, un futbolista que ha explotat com a blanc-i-vermell i que el curs vinent jugarà a l'Stuttgart alemany, la resta, sempre amb alguna o altra excepció, no han gaudit de gaire protagonisme tot passant sense pena ni glòria. Es repetirà aquesta tònica l'any vinent?
Començant per l'aposta que ha sortit bé i que ha funcionat gairebé des del primer dia, toca parlar de Maffeo. Fins a tres cessions al Girona li han servit per acumular 60 partits de Lliga, entre Segona A i Primera, i un més a la Copa del Rei. Números que arrodoneix amb un gol, marcat al camp del Nàstic de Tarragona. El seu rendiment ha anat in crescendo, en consonància amb la seva incidència a l'equip. Aquest any ha estat indiscutible per a Pablo Machín, acumulant 33 aparicions a la màxima categoria. Una d'elles, contra el Barça a Montilivi, el seu nom va estar en boca de tothom pel ja famós marcatge a l'home a un Leo Messi que aquell dia gairebé no va tocar pilota.
També va rendir, i de quina manera, el francès Florian Lejeune. El seu cas, però, va ser diferent. El Girona el va fitxar l'estiu del 2014 i després de tenir-lo un any en propietat, el va poder retenir el curs següent gràcies al City. Lejeune va passar a ser dels anglesos, que el cedirien a Montilivi. Aquella temporada, 41 partits del central i 3 gols, abans de fer les maletes cap a l'Eibar i tastar així la Primera Divisió. Ara milita al Newcastle.
Lejeune va coincidir amb Rubén Sobrino, també prestat pels 'citizens'. El davanter, tot i les seves nombroses qualitats i una gran projecció, no va rendir com s'esperava per culpa d'una misteriosa lesió que el va tenir massa temps allunyat dels terrenys de joc. Entre Lliga i play-off va jugar 14 partits i va marcar un parell de gols. Molt menys va aportar Chidiebere Nwakali. El nigerià, sense cap minut, va deixar l'equip a mitja lliga rumb a l'IK Start noruec. Ara juga a l'Aberdeen escocès.
Un cas encara més sorprenent va ser el d'Angeliño Tasende. Això sí, una temporada després (16/17). L'any de l'ascens, va arribar a Girona al mercat d'hivern per reforçar el carril esquerre. Va durar, però, de Nadal a Sant Esteve. Un mes després de confirmar el seu aterratge, va fer les maletes de nou i se'n va anar cedit pel Mallorca. No va jugar ni un minut i sembla que tampoc va entrar amb gaire bon peu al vestidor. Una mica més va aportar el central Pablo Marí, tot i que tampoc va jugar gaire: 8 partits i gràcies.
Aquest any, ja a Primera, és quan s'ha produït el desembarcament més gran procedent des de l'Etihad Stadium. Fins a cinc jugadors han estat cedits pel City i pocs d'ells han salvat la temporada amb uns números més que acceptables. Maffeo i poca cosa més. Ha acabat treient el cap Aleix Garcia al mig del camp, tot i que el d'Ulldecona mai ha aconseguit fer-se un lloc a l'onze titular. Ha participat en 20 partits i ha marcat un gol, al camp de l'Alabès. Molt més decebedor ha estat el rendiment de Douglas Luiz. Fa un estiu es pagaven 13 milions d'euros per ell; a l'hora de la veritat, se l'ha vist en comptagotes: 15 partits, cap gol i sense comptar mai amb la confiança del cos tècnic. Encara que molt més fugaç ha estat el pas dels davanters Olarenwaju Kayode i Marlos Moreno. Aquest últim va jugar dues estonetes a la Lliga i va treur el cap a la Copa. De gols, cap ni un. I a l'hivern que marxava cap al Flamengo. També va canviar d'aires el nigerià; ell, això sí, amb 12 partits a les cames. De la capacitat golejadora que havia demostrat al futbol austríac, ni rastre. Kayode, que no va poder incorporar-se a l'Amiens per problemes burocràtics, ha acabat al Xakhtar. Allà, el seu paper també ha estat bastant testimonial.
De talents i diamants en brut en té un munt, el City. Per triar i remenar. Caldrà veure si aquest estiu, alguns d'ells tornen a volar cap a Girona. Tot dependrà de l'entesa entre clubs, però els jugadors també hi tenen alguna cosa a dir. Un any enrere, sense anar gaire lluny, n'hi va haver que van descartar enfilar cap a Montilivi. La inexperiència del club a Primera i d'altres propostes més 'interessants', al seu criteri, els va fer declinar aquesta opció. És el cas del central Jason Denayer, que marxaria cap al Galatasaray turc. O del veloç extrem Patrick Roberts, que es va preferir quedar al Celtic escocès.
