Ja no va voler parlar a Vilatenim després de l'amistós amb el Figueres. I dijous, se'l va veure per Calella tot jugant a pàdel. Però muts i a la gàbia. Segurament, fart d'estirar la corda del que ell havia definit, setmanes enrere, com un autèntic «culebró». Sobre el seu futur fa temps que se'n parla. Quan se li ha preguntat, ho ha esquivat com ha pogut.

Ha recordat que se sent «valorat» i també «estimat» a Montilivi, encara que sempre hi posava algun matís. «Ja sabeu que en això del futbol pot passar de tot», per exemple. O una altra: «La meva continuïtat depèn més del club que no pas de mi».

El silenci en públic d'aquests darrers dies es contraposa amb el munt de moviments que hi ha hagut a l'ombra. D'una part, converses i més converses amb el Girona que no han arribat a bon port. El club li ofereix dos anys més, a part del que li queda. El lligaria fins al 2021 i li augmentaria el sou. Sembla, però, que no tant com a Machín li agradaria. Sense entesa, el tècnic s'ha deixat estimar per un Sevilla que, a còpia de picar pedra i d'insistir, l'ha convençut. Tant, que és a punt de marxar.

L'acord hi és. Totes dues parts estan d'acord en els termes econòmics. El Sevilla vol, ara, que Joaquín Caparrós -el nou director de futbol del club andalús- es reuneixi cara a cara amb Machín per tancar l'operació. El seu adéu queda només pendent del pagament del milió d'euros de la seva clàusula. És un requisit indispensable per al Girona, que vol rebre aquesta quantitat íntegra. I és que Machín encara té una temporada més de contracte.

A Montilivi no ha caigut gaire bé el caire que ha pres la situació; sobretot ara, que la majoria de banquetes de la Primera Divisió ja estan perfilades. Cada dia que passa, el marge de maniobra s'estreny i la direcció esportiva que encapçala Quique Cárcel està lligada de mans i peus tot esperant un desenllaç.

Per tant, ara mateix Machín sembla molt més a prop de marxar que no pas de quedar-se. S'ha posat d'acord amb el Sevilla i el convenç la proposta que li han ofert, que és de dos anys. Un cop es trobi la fórmula per pagar el milió d'euros que encara el manté a Girona, quedarà lliure per posar rumb cap al Pizjuán.

En marxa el «pla B»

Aquesta mateixa setmana, el director general del club, Ignasi Mas-Bagà, deia en declaracions a l'emissora FeM Girona que Pablo Machín era la «prioritat» i que «ara per ara» no tenia la intenció, ni ell ni tampoc ningú del club, d'obrir «cap altra carpeta».

Això no vol dir que ningú hagués pensat, amb anterioritat, la possibilitat de veure com el tècnic decidia canviar d'aires. Per això mateix, Mas-Bagà matisava que «no ens podem permetre el luxe d'improvisar». Així doncs, l'engranatge ja fa dies que s'ha posat en marxa. Sobretot ara, que Machín està més a fora que no pas a dins.

De candidats n'hi ha uns quants al damunt de la taula i caldrà filar prim per encertar-la. Un dels entrenadors que més agraden és Rubi; tot i això, l'artífex de l'històric ascens a l'Osca, amb passat a Girona, està a punt d'anunciar la seva marxa a l'Espanyol per dirigir-ne el primer equip.

Durant els propers dies, de ben segur que aniran sortint a la llum diversos noms. Un d'ells podria ser el de Domènec Torrent. El de Santa Coloma de Farners, ajudant de Guardiola a Manchester, pertany a la família del City. A més, ja va dirigir els gironins a Tercera. Aquest divendres, estava present a la Gala del Futbol Gironí. Entre d'altres coses, va dir que «no descarto a fer de primer entrenador algun dia» i va reconèixer que li agradaria tornar a Montilivi.

Els números

Si finalment Machín fa les maletes, marxarà cap a Sevilla havent signat uns números espectaculars en la seva etapa de més de quatre anys a Montilivi. Durant aquest temps, ha aconseguit arreplegar un total de 291 punts a la lliga, entre Primera i la Segona Divisió A. El rècord data de la temporada 14/15, en què en va fer 82. Insuficients, això sí, per pujar de manera directa a la màxima categoria.

A la competició domèstica ha acumulat 244 gols, superant la barrera dels 60 en dues ocasions (els cursos 14/15 amb 63; i 16/17 amb 65). De tots els partits que ha dirigit, n'ha acabat guanyant 81, mentre que el balanç a l'estadi és més que positiu. Són 87 partits a Montilivi i més de la meitat han acabat amb victòria: 44. La resta, 26 empats i tan sols 19 derrotes. Ho arrodoneixen els 137 gols que el Girona, amb el sorià al capdavant, ha fet al llarg d'aquests anys a casa.