S'ha acabat la temporada i com és habitual comença el torn dels comiats. Se n'aniran jugadors i en vindran d'altres però enguany els primers adeus que s'han produït a Montilivi són d'allò més especials. El primer va ser el d'Eloi Amagat, el capità de l'equip i l'únic jugador de la història que ha jugat amb el Girona a Tercera Divisió, Segona Divisió B, Segona Divisió A i Primera Divisió. Més tard, l'entrenador que ha dut l'equip a la màxima categoria, Pablo Machín, i ahir va ser el torn per a dos membres del cos tècnic que acompanyaran el sorià en l'aventura al Sevilla. Jordi Guerrero i Jordi Balcells van dir adeu ahir al club amb el qual han crescut de la mà fins a situar-se en l'elit del futbol estatal. Ho van fer amb una estranya sensació barreja de satisfacció i nostàliga, segons explicava Guerrero. «És un sentiment una mica contradictori perquè d'una banda estic molt content perquè vaig a un lloc top però de l'altra tinc una cosa a l'estómac que em remou una mica les tripes», deia el d'Arbúcies. Balcells, en la mateixa línia, reconeixia «un punt de nostàlgia» al mateix temps que assegurava anar-se'n amb «l'orgull i la satisfacció d'haver participat en el procés de creixement del club».
Tots dos se'n van en el millor moment de la història del club i en aquest sentit, confien que el Girona no s'aturi aquí. «Hagués estat impensable fa uns anys plantejar-se deixar l'equip a Primera i al costat de casa, però ha passat», deia Guerrero. Balcells reiterava el seu agraïment cap a tothom i desitjava que espera «que el Girona no s'aturi aquí». El moment dolç que viu el Girona, a les portes de la seva segona temporada a la màxima categoria, contrasta i molt amb el moment en què van arribar tots dos al club. Balcells va aterrar a l'entitat al 2004 per dirigir l'aleví B. L'any següent, va entrenar l'infantil B i va ser el preparador físic del juvenil de Divisió d'Honor. També va coordinar la preparació física dels equips de base del club, abans de començar a treure el nas al primer equip de la mà de Toni Masferrer. Primer va exercir de recuperador i va viure, entre altres, l'ascens a Segona A i la primera temporada, cinquanta anys després, de l'equip a la categoria de plata. Des de llavors i arran de l'adeu de Raül Agné i Toni Masferrer primer, i de Jordi Bartrés després, va passar a fer-se càrrec de la preparació física del club de la mà de Narcís Julià. I fins ara. Catorze anys ininterromputs que l'havien convertit en, juntament amb el responsable de material, Josep Maria Luis, en un dels més veterans de l'entitat. La seva progressió ha estat constant i ha crescut al mateix temps que el club.
De la seva banda, Jordi Guerrero deixa Montilivi després de vuit anys, no consecutius en el seu cas. El d'Arbúcies és el segon entrenador del primer equip des del desembre del 2013, quan l'aleshores director esportiu blanc-i-vermell el va reclamar per fer d'ajudant de Javi López. L'equip, llavors, estava enfonsat a la classificació lluitant per no baixar a Segona B. El tècnic barceloní va durar tres mesos al club fins que va arribar Pablo Machín. La història és de sobres coneguda i acaba amb final feliç. Quatre anys i mig després, Guerrero fa les maletes per acompanyar Machín al Pizjuán. L'arbucienc, abans de fer de segon entrenador a Montilivi, ja havia dirigit el juvenil B des del 2008 al 2011 època en la qual va entrenar Pere Pons. Abans de tornar va passar per la banqueta del Palamós a Tercera i per l'àrea esportiva del Llagostera, de la mà d'Alsina.
