El que es coneix com a «lluita biològica» augmenta la biodiversitat dels espais verds i disminueix els residus químics. Es tracta d´una tècnica de control de plagues que consisteix en l´ús d´organismes vius per disminuir la densitat de població o l´impacte d´un organisme plaga, i fer-lo menys abundant o menys perjudicial del que és. Aquest mètode apareix perquè es considera que el control químic cada cop és més complicat d´aplicar en les vies públiques i, a més, els ciutadans exigeixen un menor ús de productes fitosanitaris. A més, els tractaments químics no sempre donen un bon resultat alhora de combatre les diferents plagues, ja sigui per l´existència de resistència a plagues i malalties o bé per una mala aplicació del producte.
Per aplicar aquest sistema, s´ha de conèixer bé la planta, la seva fenologia i els seus problemes sanitaris. Abans de fer la introducció de la fauna útil, cal estimar el moment de l´última aplicació de productes fitosanitaris, per tal de veure si poden quedar residus en la planta i aquests puguin dificultar l´establiment dels insectes útils.
Un altre factor important és identificar la plaga, el seu cicle biològic i estimar la població. Per últim s´ha de decidir quins enemics naturals s´utilitzaran i finalment introduir-los. Un cop s´han seguit tots aquests passos, cal supervisar correctament l´eficàcia del control biològic.
Entre els inconvenients hi ha el fet que els resultats no són molt ràpids, requereixen un exhaustiu estudi biològic i hi ha plaguicides que afecten els depredadors. Pel que fa a avantatges, respecten el medi ambient, redueixen les pèrdues estètiques i productives de les plantes i es poden emprar enemics naturals conjuntament amb plaguicides compatibles. A més, els depredadors ataquen tipus específics d´insectes, mentre que els productes químics són més generals.
