anar perdent referents

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

JORDI VILAMITJANA Fa quaranta anys, l'aigua de l'aixeta de Girona era excel·lent. Bona de veritat. D'aquesta qualitat, els meus pares en van obtenir un dia de manera divertida una prova absolutament irrefutable. El tío Felipe era ?cunyat de l'oncle de la meva mare, Narcís Pujol. Aquesta part de la família vivia a Madrid. A l'estiu, solien passar uns dies a casa dels meus pares a Girona. L'oncle i la seva dona, la tia Pilar, llur fill Toñín, i el tío Felipe, germà de la tia. Les cases d'abans tenien la facultat màgica d'eixamplar-se el que convingués. Igual que la taula d'una família nombrosa: sempre hi havia un plat de menjar per a convidats sorpresa. O dos, o tres. Però, tornem a l'aigua de l'aixeta. El tio Felipe, una bellíssima persona, tenia un punt entranyable d'estirat i de castís. Era primmirat i era gurmet. L'home, per exemple, se n'enduia l'aigua de Madrid. Aigua del Manantial de Fuencaliente en Solares (Cantàbria), per a més senyes. Segons ell, la millor aigua del món, imprescindible per al seu paladar.
No he sabut mai si per error o a gratcient, però, a casa dels pares, un dia li fou servida en un envàs, presumptament de Solares, aigua de l'aixeta del lavabo del carrer de la Força. La va trobar senzillament fantàstica i va estar-se una bona estona -com feia sempre amb l'autèntica- pregonant-ne les excel·lències, que ell trobava íntimament relacionades amb el clima de Cantàbria i les serres properes...
Aquesta evocació d'un temps pretèrit és ara mateix doblement dolorosa: està poblada d'absències definitives i habita en un temps que no ha de tornar. Però em duu la certesa que abans hi havia coses -com l'aigua de l'aixeta de Girona- que no estaven gens malament i que ara mateix enyoro. En nom del progrés s'ha escombrat tot: la brossa i les coses bones.
Enyoro, per exemple, la tarima de les classes, aquell entarimat de fusta que aixecava la taula i la cadira del professor dos pams. Permetia veure i sentir sense problemes les evolucions i les explicacions del professorat. L'enyoro com a professor de secundària perquè sé segur que els alumnes d'avui gaudirien d'una perspectiva millor de la pissarra (mineral o digital), no es farien nosa amb els caps i entendrien amb claredat la distància necessària entra qui parla i qui escolta; qui sap i qui aprèn.
Hi ha coses que no s'haurien d'haver perdut mai: el bon gust de l'aigua de l'aixeta de Girona, la tarima de les aules; el pa amb xocolata i formatge del berenar, els envasos de vidre i retornables, els cotxes utilitaris... La fal·lera per anar endavant com posseïts ens fa perdre referents. A la ciutat de Girona, la de les 100 fonts, la dels quatre rius, la de l'aigua de boca excel·lent, hem acabant havent de pagar per beure aigua del Montseny, del Pirineu o de la Sierra envasada en plàstic. Si el tio Felipe, en pau descansi, alcés el cap, ens aixecaria a tots plegats una tarima a la totxeria!

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas