Aquesta és la primera expressió que ens ve al cap després de 10 dies a La Copa. Per a molts dels col·laboradors de la barraca de l'Associació de Veïns de Sta. Eugènia era la primera experiència barraquil a fons i des de dintre del monstre. Fem aquestes reflexions sense cap ànim de responsabilitzar ningú, perquè en alguna mesura tots (Ajuntament i entitats) som responsables de la situació a la qual han arribat les Barraques de Girona. En aquest sentit no autoritzem ningú a utilitzar les nostres reflexions en benefici de cap interès, sinó perquè entre tots hi trobem una sortida.

Abans de passar a analitzar tot plegat voldria rescatar el poder de convocatòria i trobada que provoca l'espai de La Copa per Fires. És molt interessant tenir aquest espai anual on gironins residents i de fora així com de tots els indrets de Catalunya es retroben any rere any. Però aquest fenomen deixat alegrement en mans de la indústria de l'alcohol sense cap contrapartida ludicocultural seriosa, degenera en l'orgia etílica-úrica esmentada. A La Copa és l'únic que es pot fer: beure, xerrar (si et deixen els alts decibels dels equips de música) i sobretot pixar sense límit. Ens agradaria saber l'efecte real de tant pixum en els arbres de la Devesa. Hem observat també com La Copa es converteix en el ritu d'iniciació alcohòlica anual de molts menors adolescents, amb l'aplaudiment i beneplàcit de tots plegats. Això sí, a la mateixa Copa, entitats de salut ens adverteixen del perill de l'alcohol, es venen alcoholímetres, ...

Però hi ha altres situacions encara més perverses, si cal, a les Barraques de La Copa. Si les Associacions i entitats estem allà es per treure uns calerons per finançar les activitats culturals, lúdiques, esportives, ... que s'organitzen al llarg de l'any. En definitiva, activitats preventives per donar alternatives d'oci per a adolescents i joves que no passin per l'alcohol i la droga. Quina contradicció per a les entitats. Vendre alcohol per prevenir! Les subvencions municipals són tan minses per a les entitats i associacions que l'única sortida són les Barraques, quines, loteries i altres invents. Ens passem l'any fent campanyes econòmiques per sobreviure, per fer festes majors dignes, per organitzar campionats esportius de qualitat, etc Tots aquests col·laboradors recaptadors de les associacions i entitats voldríem tenir més temps per treballar pels nostres barris, per millorar la convivència veïnal, per reivindicar els nostres drets com a ciutadans i veïns,.. però molt hàbilment ens tenen emborratxant mig Girona i així ja no ens queda ni energia ni temps per a res mes.

Si anem a l'organització de La Copa, res a dir dels treballadors municipals i privats, però sí molt a dir del concepte general de l'organització. D'entrada les entitats hem de pagar 3.000 euros a l'Ajuntament per plantar barraca, després d'un sorteig. Si no tens barraca has de llogar-ne una que té un cost de més de 2.000 euros. Per tenir llum has de fer una contractació com un particular més i per descomptat pagar a la companyia elèctrica de torn. L'aigua és gratis, gràcies, és tot un detall. Amb les aportacions de tots es paguen lavabos, seguretat, etc.. i els grups musicals.

Després està el tema del monopoli de Darnés, Tramuntanasser i Damm, que paguen per tenir l'exclusiva en la venda de begudes, licors, cerveses, etc. Tot s'ha de comprar a aquests industrials al preu que marquin i sota les seves lleis. Fantàstic.

Què dir de la programació dels concerts. Un lloc amb tant d'aforament i donada la importància de les Festes i Fires de Sant Narcís creiem que els gironins ens mereixem una programació extraordinària i generosa. La programació és discreta i com que els equips de so ja no se sentien a partir de mitja plaça, només queda beure. Quan l'Ajuntament de Girona serà capaç com fan la majoria de pobles i ciutats de Catalunya (com la veïna Salt, Lleida, Olot, ...) de programar gratuïtament artistes com Estopa, Amaral, Chambao, Manolo García, Lax'n'Busto, Gossos, Celtas Cortos, Mago de Oz, etc.? En no fer-ho l'alcohol agafa el lloc preeminent. Els ciutadans gironins hem d'anar a pagar a l'Auditori i al pavelló de Fontajau, per veure espectacles musicals de primera línia.

Resultat de tot això:

- Orgia etílica-úrica.

- Incorporació de noves generacions de menors al món de l'alcohol i de l'oci sense sentit.

- Desenes de voluntaris de les entitats exhausts.

- La majoria de vegades resultats econòmics minsos o nuls, si no és que t'hagi tocat per sorteig una ubicació central o que no hagi plogut, que no ha estat el cas d'aquest any.

- Ajuntament cofoi de les subvencions estalviades.

- Ajuntament orgullós d'haver organitzat unes Barraques sense cap cost.

Propostes per a Barraques de 2009

Tres o quatre dies de concerts musicals potents amb barraques d'entitats juvenils.

La resta de dies de fires a La Copa organització d'altres activitats culturals de gran format amb punts de venda de begudes a càrrec d'empreses licitades.

Compensació econòmica a la resta d'entitats i associacions amb una bona assignació i distribució de subvencions durant l'any.

Inversió en una infraestructura de barraques fixes que permeti no solsament per fires sinó també al llarg de l'any realitzar exposicions, fires, etc.

Inversió en una estructura de protecció fixa contra la pluja.

Per acabar una anècdota que reflecteix una mica tot el que hem estat comentant:

El dia 31 d'octubre a la nit un grup de percussionistes molt joves que havien de participar a La Bateria de Girona que es va suspendre aquella tarda per la pluja, es van posar d'acord per tocar davant de la nostra barraca. Cap problema en principi. Es tractava de substituir l'estrident música enllaunada per la música en directe en l'entorn d'una barraca. A l'hora de descarregar els tambors, no sabem com van aparèixer un grup d'empleats de seguretat a càrrec d'una persona que no es va identificar que van envoltar els percussionistes amb l'amenaça de requisar els instruments. Es va dir que no estaven permeses actuacions espontànies de música en directe i menys durant el concert. Increïble. Totes les barraques del fons de La Copa estaven amb els equips de so a tota marxa durant el concert (entre altres coses perquè allà no arriba el so de l'escenari). A pocs metres dels percussionistes hi havia diversos menors amb motxilles carregades d'ampolles, més enllà una noia estava vomitant en un estat bastant lamentable. Per això no es necessitava autorització. Després d'una llarga negociació i quan es van adonar que es tractava de percussionistes de grups bastant coneguts a l'àmbit gironí, va arribar una ?misteriosa ordre que podien actuar a ?partir de les 3 de la matinada durant mitja hora. Fantàstic. Resultat final: aquells percussionistes adolescents no podien esperar fins a les tres de la matinada, ells volien divertir-se d'una altra manera que no fos a través de l'alcohol. Volien fer música i per uns minuts substituir la musica estrident dels altaveus de les Barraques. No sé com van acabar la nit aquells percussionistes... però molt em temo que amb una cervesa entre les mans en lloc del timbal que volien tocar. Girona... ciutat educadora.