Per què el consum de tabac és objecte d'una persecució sistemàtica per part de les autoritats sanitàries, civils i penals, com si del mateix càncer es tractés, i en canvi se'n permet la venda als estancs i bars? Aventurem-ne una hipòtesi: Els impostos que en comporta la venda segurament serveixen perquè particulars i autoritats engreixin llurs arques i encara en sobri per pagar les campanyes de prohibició. No és això jugar a dues bandes?

Per quin motiu el món del tabac està sotmès a estrictes mesures i campanyes i el de l'alcohol, en canvi, gaudeix de barra lliure en botigues, supermercats, bars, acampades i festes, al costat de panets, enciams i ampolles d'aigua? Aventurem-ne una hipòtesi: El negoci d'un quants empresaris ben influents i els impostos que se'n deriven i que van a parar a l'estat són més importants que la salut dels consumidors i dels damnificats dels consumidors, i encara en sobra per dedicar-los a desintoxicacions, indemnitzacions i cures. No és això jugar a dues bandes? Quan l'alcaldessa de Girona diu -aparentment, amb bon criteri- que darrere del consum d'alcohol a les Barraques de Fires hi ha un problema de responsabilitat de les famílies, comet, per error o omissió, una fal·làcia. La mateixa que es cometria als instituts si es permetés la venda de tabac i d'alcohol al bar o a la cantina de la institució escolar. Segons la normativa vigent, està taxativament prohibida la venda i el consum d'alcohol i tabac en instal·lacions de la Generalitat. Ni els joves, ni els adults poden fumar o beure alcohol en instal·lacions escolars. Vol dir aquesta prohibició, senyora alcaldessa, que no es confia en la responsabilitat educativa de les famílies, o bé que es fa feina preventiva i educativa? Sap perfectament, la senyora alcaldessa, per què no es pot deixar en mans dels nois i noies decidir si consumeixen o no alcohol i tabac als instituts. És evident que els joves no tenen criteri encara. Justament perquè són menors, a banda de confiar en l'educació i la responsabilitat de les famílies, s'ha d'evitar facilitar-los hàbits perversos. És una fal·làcia apuntar cap als pares defugint les pròpies responsabilitats.

Quan una instal·lació municipal (que organitza l'Ajuntament), té problemes de beguda amb els menors (any rere any i des de fa anys), no és només una qüestió de les famílies, senyora Pagans, i vostè ho sap; l'Ajuntament hi té la mateixa responsabilitat que hi tindria un institut o un Departament de la Generalitat que incomplís la normativa. Per això costa d'entendre "la dificultat" que té l'Ajuntament per fer complir la normativa a les Barraques.

En el pitjor dels casos si no es permetés el consum d'alcohol a l'espai de les Barraques quan hi ha joves podria passar que no hi anés ningú i que se n'anés en orris l'única activitat-espai per als joves que "organitza" l'Ajuntament. I què? Pensem molts pares i educadors. Si l'activitat de Barraques es fonamenta en l'orgia etílica dels nois i noies, l'Ajuntament d'una ciutat educadora hi ha de posar fre i pensar alternatives. Per responsabilitat política, només faltaria. No es pot jugar irresponsablement a dues bandes i demanar responsabilitat als altres.