És un quadrilàter lleugerament irregular en la confluència de tres carrers de l'eixample gironí: Joan Maragall, La Salle i Francesc Ciurana. Envoltats de circulació vial per tots costats, es defensa com pot de l'agressió mecànica dels vehicles amb una tanca de fusta. Un grapat de criatures hi juguen quan surten del col·legi, vigilades de prop pels seus pares, mentre els repartidors de paqueteria intenten aparcar les furgonetes en doble fila "perquè només són cinc minuts, home!".

Poca gent sap que l'ajuntament hi va penjar una placa anomenant l'indret "Plaça de Joaquim Pla i Dalmau", en honor de l'editor i dibuixant, fill de Joaquim Pla i Cargol i nét de Josep Dalmau i Carles. Poca gent ho sap, perquè suposo que no afecta cap veí de la zona, domiciliats realment en algun dels tres carrers que dibuixen el perímetre de la plaça. El nom del senyor Pla Dalmau, en aquest cas fa referència únicament a l'espai de jocs infantils i els nens, per molt que hi juguin, no hi tenen fixada la residència.

En un racó d'aquest espai hi ha tres columnes lleugerament inclinades d'un material bronzejat, que semblen grans perns intentant collar la plaça a l'entrellat de la ciutat. La ciutat, però, necessita molt més que aquest esforç simbòlic per mantenir la coherència d'un teixit urbà incoherent per naturalesa. Els perns en qüestió són una escultura respectable i modesta, en comparació amb altres embalums que passen per ser art contemporani i no són res de res.

En Joaquim Pla Dalmau, entre moltes altres coses, regentava una magnífica llibreria de dos pisos i amb vistes a la Rambla de la Llibertat fins que l'any 2000 la van traslladar a la plaça del Vern, on encara hi roman, portada ara per la seva filla. El senyor Joaquim ha fet posteriorment aquest salt, de la riba esquerra a la dreta, de la plaça dels verns a la dels perns. Espero que, malgrat tot, en aquest indret el seu record quedi fixat permanentment a la història de la ciutat.

L'Administrador d'Infraestructures (Adif) va començar ahir a construir les pantalles de la futura estació soterrada de Girona, que acollirà la línia del Tren d'Alta Velocitat (TAV), del tren convencional i la nova estació d'autobusos. En total, s'excavaran uns 1.500 metres de pantalles per tancar el perímetre de l'estació, ja que la seva construcció es fa en calaix. Segons va informar Adif, per a les diferents pantalles que formaran l'estructura de l'estació es faran servir 75.000 metres cúbics de terra, 68.000 metres cúbics de formigó i 20 milions de quilos d'acer. L'excavació de les pantalles s'ha començat a la zona de l'estació que es troba més a tocar de la plaça d'Europa.

Adif va fer una pantalla d'assaig per comprovar les característiques del terreny. Ara, comença la construcció de les pantalles de l'estació que tindran amplades d'1,20 metres i una profunditat de 40 metres, i se situaran a l'entrada de la futura estació. L'excavació de la majoria de pantalles es farà mitjançant una màquina hidrofresa -que minimitza l'impacte sobre el terreny. Tot i això, però, les primeres pantalles es faran mitjançant el mètode bivalva per necessitats tècniques.

Un cop la màquina ha excavat la pantalla, els operaris introdueixen el forjat a dins el forat i emplenen els buits amb formigó. Durant els propers mesos, es construiran els 1.500 metres de pantalles perimetrals que tancaran l'estructura de la futura estació de Girona. En total, les instal·lacions tindran una longitud de 672 metres.

Foment afirma que el sistema de pantalles permet "assegurar l'estabilitat" dels edificis que envolten l'estació, mentre s'està fent el calaix que l'haurà d'acollir.