El mot talibà textualment significa "estudiant de religió" i designa els grups d'estudiants radicals sunnites que crearen una de les guerrilles que operaren a la guerra civil afganesa. Els talibans aconseguiren arraconar els opositors a les regions més perifèriques del país. La rígida teocràcia dels talibans es traduí en una persecució sense concessions de qualsevol forma de dissidència i en la reglamentació estricta de la vida quotidiana. Per extensió, el talibanisme d'una institució es tradueix en la imposició d'un model, en la reglamentació estricta de tot i en la persecució i arraconament de tota manifestació considerada contrària al seu model.
El talibanisme és una temptació. Tothom hi és exposat. Cal vacunar-se'n. A manera de recordatori, en la paret de darrera del meu ordinador hi tinc penjat un mític anunci de Philip Morris Europe S.A. Fa més de 10 anys que no fumo però duc fatal el talibanisme dels càtars. L'anunci ocupava tota la pàgina 12 de la Vanguardia del dia 6 de juliol de 1995. Són un seguit de frases i números: "El teorema de Pitàgores conté 24 paraules. El principi d'Arquimedes, 67. Els Deu Manaments, 179. La Declaració de la Independència dels Estats Units d'Amèrica, 300. I la legislació a Europa per regular on i quan es pot fumar, 24.942. L'obsessió per reglamentar fins als detalls més mínims de la vida de la gent pot conduir a la violació de les llibertats personals. I començar a violar les llibertats personals és fàcil. El difícil és parar. Philip Morris Europe S.A." Les noves religions/legislacions d'avui són dues: l'ecologia i la salut. En nom d'una i altra, gairebé tot s'hi val. Arribarem a l'absurd total, ja se sap, però ara mateix ja es camina pel perillós pendent de les incongruències més bajanes.
Per comprovar-ho, aterrem a Girona, a la zona de Pompeu Fabra, Gran Via i Joan Maragall. Les autoritats estan obligant els locals i bars de la zona (i de totes les altres zones, és clar) a seguir escrupolosament la normativa del tabac. "S'ha d'impedir que els fumadors fumin la salut dels altres", diu la consigna. Mentrestant, el nou edifici de la Generalitat s'aixeca annex a l'antic Hospital de Santa Caterina. Fa quatre anys que hi remenen. Aquí ve el contrast i la incongruència. Ni per un moment no es pensin que les zeloses autoritats sanitàries han fet cap estudi epidemiològic o mòrbid dels veïns i comerciants de la zona, exposats a la pols, al soroll permanent, als tubs d'escapament de centenars de màquines i camions, als productes de pintura, vernís i cola emprats en la construcció o al desmantellament de la bomba de cobalt i sales de Raigs X del que va ser l'hospital oncològic de referència fins fa pocs anys. Desídia? Desinterès? Por de treure'n conclusions?
És només un exemple, però el dia que la gent s'adoni que la preocupació de les autoritats per la salut dels seus administrats és només econòmica i encara pensant en ells (menys malalts vol dir més estalvi) i que això pot derivar en una autèntica imposició d'un estil de vida (és obligatori fer vida sana!); el dia que la gent s'adoni que els pobres serem tractats a l'espartana i que els rics faran el que voldran perquè s'ho podran pagar (el gust i el disgust), aquell dia ja serà tard. Tots els miralls on ens emmirallarem reflectiran ja un tonto integral, un saníssim tonto integral.
