Juli Garreta i Arboix va néixer a Sant Feliu de Guíxols i se'l considera un dels compositors de sardanes més eminents. Compaginà el seu amor per la música de cobla amb una dedicació professional al ram de la rellotgeria, en una època en què els rellotges, si s'espatllaven, encara es portaven a reparar. Va morir en el seu poble l'any 1925, quan es començava a urbanitzar la zona de l'Eixample a l'alçada de l'estació del ferrocarril, i l'Ajuntament li adjudicà un carrer.

És una via urbana estreta i discreta, paral·lela a la carretera de Barcelona i que va del carrer La Salle fins a la ronda del Pare Claret, un carrer una mica més ample, que abans de la Guerra portava el nom del Doctor Robert i que a partir de l'any 1950 va veure substituït el "Pare" per un "Sant", a causa del canvi d'estatus del senyor Claret. És el que passa amb els religiosos, que fins i tot després de morts poden continuar prosperant en l'escalafó social.

Just a la cantonada de Juli Garreta amb Pare Claret, es conserven quasi miraculosament uns murals amb motius gironins, que pintà ja fa anys l'artista Josep Perpinyà juntament amb les seves alumnes del col·legi Vedruna. De fet aquest tram del carrer és l'únic que no està tapat per edificis més o menys alts i el pati de l'escola deixa entrar d'esquitllentes una mica de llum, però també, per aquest costat, hi entra la circulació viària amb els seus sorolls i els seus fums.

El carrer de Juli Garreta el transiten bàsicament gent amb la cama enguixada i amb cara de patiments diversos, gent en cadira de rodes o directament a sobre d'una llitera. La clínica Girona i altres mútues han colonitzat aquest carrer gironí, per convertir-lo en una espècie de gran avinguda de les visites mèdiques i de les anàlisis clíniques. Si et trobes algun conegut per la vorera, el més segur és que et pregunti, amb cara de preocupació, pel teu estat de salut.