Els nouvinguts -els diferents- arriben a una nova societat amb un equipatge dins el qual es compten tradicions, creences i celebracions que a vegades provoquen el desconcert entre les societats que els reben. Els conflictes, considera l'alcaldessa de Salt Iolanda Pineda (PSC), només es resolen a través de la coneixença d'un i d'altres. És per això que ahir el Teatre de Salt va acollir una presentació, en català, proposada per Unescocat i pensada per a no musulmans, sobre el ritual del sacrifici, la festa més important del calendari musulmà.

Tot i que entre el públic s'hi comptaven molts més musulmans que gent "d'aquí" -si és que ser d'aquí, en el món globalitzat, significa encara alguna cosa-, els assistents van poder escoltar, de la mà del vicepresident de la mesquita Al-Fath de Manresa Ismael L'Aziri, el profund significat d'un ritual -Aïd Al-Adha, la festa del xai-, que tot i quedar un xic desvirtuat perquè aquí la llei no permet sacrificar animals a casa es continua practicant i mantenint ben viu entre la comunitat musulmana resident a casa nostra.

"El sacrifici és una festa en l'Islam, a diferència del que significa la cruxificció de Crist per als catòlics. És una festa durant la qual s'honora l'animal que ens dóna de menjar, ja que a l'Islam tota vida és important". La tradició, recollida a l'Antic Testament compartit també pel cristianisme i el judaisme, honora Abraham, que seguint les ordres de Déu estava decidit a immolar el seu primogènit com a prova de la seva fe; tot i que després la divinitat -Jehovà, Déu, Al·là-, un cop provada la seva devoció, va instar-lo a sacrificar un xai i compartir la carn amb els més propers, com una celebració de la fe.

La celebració dels musulmans arriba 72 dies després del final del Ramadà i en aquest cas tindrà lloc entre el set i el vuit de desembre. La comunitat es reuneix a resar en honor de la misericòrdia d'Al·là i després es desencadenen dos dies de visites, festes i trobades familiars on no hi falten els regals i tampoc l'intercanvi ritual de carn de xai. Cada família reparteix tres parts iguals de menjar entre els pobres, la família i els amics -la primera part de l'animal que es menja és el fetge- i, com en el cas del Nadal cristià, fins i tot els no ?practicants o no creients -tot i que en principi l'Alcorà mana que tots els musulmans han de reunir aquestes dues característiques- s'afegeixen a una festa que comporta una preparació sensacional: abans dels dos dies de celebració es pinten cases, es canvien catifes i es compra roba nova; tot sigui perquè les visites, que tant sovintegen, se sentin el màxim de ben acollides.

A ningú se li escapa que, a Salt, malament es pot dir que qui més hi pesa -en qüestions de fe- és l'Església catòlica; i de la mateixa manera que la festa del xai és quelcom de ben exòtic pels saltencs de tota la vida, el Nadal o la Setmana Santa potser també caldria que fossin explicats, ben planerament i en el seu idioma, als saltencs vinguts d'altres llocs. És una idea que l'alcaldessa llença a l'aire. "No està previst, però potser seria bo fer-ho", reflexiona.