Cinegètica 2009, la Fira de caça i pesca de Girona viu els dies previs amb el debat sobre les possibles restriccions normatives que patiran els sectors i que, al seu parer, posaran en perill la seva activitat. Els màxims representants tant de l'àmbit de la caça com de la pesca així ho van fer palès ahir en la presentació de la Fira, que se celebrarà del 8 al 10 de maig.

El president de la territorial de la federació catalana d'activitats subaquàtiques, Carles Font, va explicar ahir que estan especialment preocupats per la possibilitat que estudia el govern català de seguir ampliant les reserves marines a gran part de la Costa Brava. Va lamentar el fet que moltes normatives siguin "excessivament estrictes" i que l'ecologia s'estigui imposant amb restriccions totals. "Volen protegir espècies en extinció però acaben prohibint-ho tot", va lamentar.

De la banda de la caça, el president de la Federació Catalana de Caça, Carles Dilmé, va explicar que ells en els darrers temps estan organitzant reunions amb els propietaris de terrenys on es practica la caça i que sempre defensaran el que aquests diguin. Dilmé va explicar que per aquest any s'espera que novament hi hagi molts senglars als boscos i que s'hagin d'organitzar moltes caceres per reduir-se la presència ja que els animals acaben malmetent conreus. Va explicar que en aquestes reunions, els propietaris dels terrenys també temen que les mesures protectores o ecologistes els acabin bloquejant els seus negocis, per exemple, ampliant aiguamolls.

Referència a un partit polític

"La pesca i la caça són activitats recreatives", va assenyalar Carles Font. "Qui és que no ha fet activitats recreatives?", es preguntava, per defensar el seu model d'oci. En aquest sentit, el representant de la pesca subaquàtica de Girona va posar de model el partit francès Cacera, Natura, Pesca i Tradicions (CNPT), com a grup que defensa els seus interessos i no va descartar caminar en aquest sentit a Catalunya en un futur.

La Federació de Caça de Catalunya té actualment unes 13.000 llicències a les comarques gironines. Cada any hi ha una devallada, d'entre 200 i 300 llicències, perquè, segons va assenyalar Carles Dilmé, molts són jubiltats que acaben deixant l'arma i molts joves i de ciutat, ja no aposten per aquest tipus d'oci.