Com en totes les reformes educatives el professorat és la clau dels resultats de la seva implantació. No és l'unic factor, evidentment, però sí dels més importants. Hem de pensar que les polítiques educatives, siguin del govern que siguin, tenen la seva interpretació diària a les aules, amb els alumnes i amb els recursos aplicats. Avui, es pot afirmar que els recursos existents són l'exponent d'una política educativa que posa el seu punt de mira en la millora qualitativa de l'educació. Tots els recursos invertits, que són molts, superen amb escreix els que s'han disposat en el passat. Per això, si es consideren les condicions laborals dels docents i les possibilitats organitzatives que permet l'autonomia dels centres no es pot afirmar, sense demagogia, que la LEC retalla els drets laborals i facilita el clientelisme.

Mai com ara es donen les condicions per potenciar aquelles oportunitats per dignificar la funció docent. Aquesta, que té a veure amb l'exercici de la professió, Aquesta dignificació es construeix a partir de totes les decisions que lliurement es prenen en el sí dels centres docents i en el marc del seu projecte pedagògic. És aquest un dels objectius perseguits pels centres després de moltes dècades. Aquesta dignificació que es guanya dia a dia dels del treball diari, respon al que des de la societat es demana i per a la qual servim. Les necessitats socials estan a l'origen d'aquest nou model educatiu que ha proposat la LOE i que farà la LEC. Un model d'escola inclusiva que considera un canvi de perspectiva en l'educació dels alumnes. És una nova mirada que s'adapta constantment a l'alumnat, de dins cap a fora i no la que espera que sigui l'alumne qui s'adapti, és a dir de fora cap a dins. És aquí on la qualitat educativa dels centres i la dignificació docent prenen sentit. Avui la qualitat de l'educació s'entén com la suma dels recursos suficients i bàsics, la dels projectes pedagògics i la del treball professional dels docents i no solament els resultats escolars.

Certament també la dignificació passa pel perfil docent. Alguns qüestionen des de la seva talaia sentimental si cal un determinat perfil per educar els nens i nenes catalans. Qüestionen si cal un perfil laboral indispensable per ensenyar en coneixements i competències. És contradictori afirmar que l'exigència d'un determinat perfil docent pot servir només per fer clientelisme i submissió si s'està d'acord en que alhora s'han d'escollir els millors. Seria sorprenent que, aquells que defensen alhora una formació rigorosa i un perfil docent que no sotmesos a determinades capacitats i característiques individuals defensin alhora un model d'accés als diferents cossos docents poc rigorós. És, per tant, inqüestionable la necessitat d'una avaluació de tot el sistema, inclosos la dels seus professionals, ja des de l'inici. Posar com a referència el reconeixement de la funció docent en països nòrdics i no en canvi els seus processos de selecció que inclouen una important avaluació prèvia i contínua, és com a mínim agosarat.

En definitiva, s'ha d'insistir en la coherència que han de tenir determinats plantejaments perquè siguin creïbles, perquè serveixin per millorar la gestió i contribueixin al sentiment de pertinença al col·lectiu docent la dignitat del qual no s'aconsegueix a força de regulació o acords solament sinó sobretot a partir de la feina diària. Els missatges s'han d'emetre des de la responsabilitat i han de ser clars i unívocs.

Els docents necesiten ordre i tranquil·litat en un moment d'importants convulsions d'ordre social i econòmic. La idoneïtat de la LEC, que ha de servir per millorar la formació dels nostres ciutadans, la donarà finalment el col·lectiu docent. Ens congratulem, per tant, d'aquest ampli acord politic obtingut per avançar en la seva aprovació.