JORDI VILAMITJANA
De tan savis com som, semblem torracollons. Parlo de l'examen de llengua catalana de la selectivitat. No només -i com gairebé sempre en els darrers anys- és un examen més difícil que el de castellà, sinó que enguany -com a exemple de superació- s'han preguntat coses que no havien de sortir. Anem a pams.
Llegeixin el que diu la pàgina web de la Generalitat de Catalunya sobre l'estructura de l'examen i criteris generals de l'avaluació (llengua catalana i literatura, curs 2008-2009): "La prova consta de dues opcions, cadascuna de les quals està encapçalada per untext al qual fan referència totes les preguntes. Els tipus de textos de les dues opcions són complementaris: un primer text és literari i el segon d'un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc.). L'estudiant ha d'escollir una sola opció. El text literari podrà ser extret d'alguna de les lectures prescriptives fixades pel Departament d'Educació: Mercè Rodoreda, Mirall trencat; Àngel Guimerà, Terra Baixa". Saben vostès en què consistia el "text literari" de l'assignatura de llengua catalana de la selectivat? Doncs, en un poema de Carner: "Bèlgica", del llibre Llunyanies. Extraordinari, no? Fantàstic.
De tan savis com som ensenyem unes orelles de burro que es veuen des de San Fernando de Noronha. A part de la dificultat que comporta -l'absurd que representa, diria algun amic meu- haver de jugar-se les garrofes amb un poema de Josep Carner (que serà gran i excepcional, però que ell i tota la poesia catalana junta constitueixen menys de l'1% de l'ús lingüístic del català quotidià), les preguntes perpetrades ad hoc tenen substància i delicte. S'ha d'estar patint un mal de panxa important per demanar una reflexió lingüística sobre el retorçat (amb finalitats estètiques, això sí) llenguatge poètic: 46 versos, 4 estrofes, oposicions, contrastos, metàfores, personificacions, hipèrbatons, etc. Quina nosa que fa el llenguatge poètic per identificar les oracions principals que es demanen a l'examen en aquest fragment!: "I cel i núvol, manyacs o cruels,/ restarien captius en canals d'aigua trèmula,/ tota desig d'emmirallar els estels".
El més greu és que hi ha alumnes que s'hi juguen la mitjana d'accés a la universitat i que fugint de la poesia han anat a parar a la crítica literària de l'opció B (fragment introductori de Jaume Pòrtules sobre la Ilíada)... Ben mirat, és una greu discriminació per als alumnes de ciències i és ben bé com si els textos científics, els periodístics o els d'assaig no anessin amb el català... Tot plegat, mala peça al teler, perquè ja se sap que, entrats en polèmica, polítics i tècnics trobaran excuses a cabassos per continuar semblant que són molt savis; molt i molt savis.
