QUIM CURBET
Aquesta setmana comença l'estiu astronòmic, perquè de fet el real ja ha arribat fa dies. Sempre passa el mateix, la primavera s'ensorra sobtadament molt abans del que tocaria, probablement per un excés de zel o de feina; la primavera és enjogassada i efímera, l'estiu en canvi és obsessiu i metòdic. Amb l'estiu arriben les vacances dels nens, les ganes de platja i de begudes fresques, la vida nocturna i, si ningú hi posa remei, els incendis forestals i els problemes entre veïns.
Cada poble esclata en forma de festa major, nit rere nit es van il·luminant els campanars i les cases amb els colors i els sorolls de les orquestres i els grups musicals. Quan no tiren coets a Vilamalla tiren petards a Vilamacolum, i quan no és festa a Vilamaniscle a Vilanant van de gresca. Durant tot l'estiu es pot anar jugant al joc de l'oca de les festes majors: de festa en festa i tiro perquè em toca. Si aquesta estació és sinònim d'alegria, en temps de crisi encara podem dir amb més propietat que a l'estiu tota cuca viu.
D'uns anys ençà també ha sorgit una nova tendència estiuenca: els festivals d'estiu. Són com una mena de festa major, però especialitzada, organitzada per professionals del ram i que s'allarguen durant unes setmanes. És un goig veure com aquests festivals van a més, perquè tot això suma en el bagatge col·lectiu i en el cultural, però també en altres. L'únic problema és que l'excés d'oferta pot portar a una reculada d'aquest fenomen si no es programen d'una manera conjunta.
I enguany, a més, a Girona tindrem el Tour. El 9 de juliol els gironins viurem una jornada històrica perquè per primera vegada aquest gran circ del ciclisme se'ns oferirà en tot el seu esplendor. La ciutat es col·lapsarà per un dia, però problablement l'espectacle valdrà la pena i, a més, veurem reforçada la nostra imatge turística. Aquesta mena d'iniciatives, que costen esforços i diners, són per les que la ciutat, i el conjunt de les comarques gironines, ha d'apostar si es vol fugir definitivament de l'etiqueta de turisme low cost que la Costa Brava ha cultivat en els darrers decennis amb un esforç digne d'altres causes.