JORDI VILAMITJANA
Tinc dos cromos gironins que semblen trets d'un quadre de costums. (1) Un home amb barba d'aspecte escanyolit i miseriós sosté un cartró amb un escrit retolat de qualsevol manera al costat mateix de la porta principal de l'Ajuntament. Diu que protesta pel desallotjament policial d'una casa okupa sense autorització judicial. (2) Una família protesta just a l'altre costat de la porta perquè fa sis anys (sis!) que esperen poder obrir un bar musical.
(La història de protestes costumistes a les portes de l'Ajuntament de Girona ve de lluny i gairebé constituiria per ella mateixa matèria preuada d'una novel·la i per descomptat d'un àlbum de cromos: els ecologistes i els gironins abocant-hi arbres i terra de la variant de la N-II per Sant Daniel; els comerciants del mercat de la Devesa instal·lats per protestar per les condicions gèlides, tòrrides i inhòspites del vial perimetral de la Devesa; els veïns de la Creu aplegats per impedir la construcció del pàrquing perpetrat per l'Ajuntament a la zona; els treballadors de MUSERSA coincidint amb negociacions convenials; les treballadores de KASA acampades en defensa d'un salari digne...)
Per arrodonir aquest àlbum de tres cromos (i molts records), tinc una autèntica estampa surrealista. (3) El Príncep, la Princesa, el president de la Generalitat i l'alcaldessa tancats 20 minuts a l'ascensor de l'Auditori. Ja és mala sort que l'ascensor s'espatlli justament aquest dia! Si no s'havia espatllat mai abans, cal convenir que els auguris per a la Fundació endegada són més aviat funestos i claustrofòbics... Llevat que entre els presents no hi hagués un genuí malastruc, és clar. Fa dos anys en la inauguració de la seu de La Vanguardia el president Montilla ja es va quedar atrapat a l'ascensor... Això ho explicaria força, però llavors, es pot saber, per l'amor de Déu, a qui tenim al capdavant de Catalunya? Faltarà ferro per tocar, i portes per anar a pidolar.
AUGMENTAR TEXT »
REDUIR TEXT »
