sant jaume matamoros

QUIM CURBET El 25 de juliol és, per excel·lència, un dels dies més calorosos de l'estiu. La canícula ja ha arribat al seu apogeu, el sol brilla amb totes les seves forces i els fabricants de gelats comencen a fer el seu agost. La gent camina pel carrer com de puntetes, amb por de quedar enganxats a l'asfalt. En l'horitzó el paisatge es desdibuixa completament i un ja no sap on comença el cel i on acaba la terra, on comencen els núvols i on s'acaben les calitges.
Però també és el dia de Sant Jaume, un dels dotze apòstols de Jesús, fill de Zebedeu i Salomé, i germà de Joan. Segons la llegenda predicà a la península Ibèrica, se li aparegué la verge sobre un pilar a Saragossa i embarcà novament cap a Jerusalem, on fou detingut i degollat per ordre d'Herodes. 800 anys després, en plena feina de reconquesta, fou descoberta una tomba a Galícia amb un cadàver que tenia el cap sota el braç i des d'aleshores se'l venera allà i els creients hi acudeixen encara en pelegrinatge.
En aquesta nostra terra, que també forjà la seva identitat en la lluita contra els musulmans, un sant que en el seu moment es guanyà el sobrenom de "matamoros" evidentment hauria de ser venerat i respectat. Molts indrets de Catalunya inclouen encara en la seva toponímia el nom d'aquest sant i molts altres, a més, el tenen per sant patró i el dia 25 de juliol celebren la seva festa major d'estiu amb espetecs pirotècnics, processó de gegants i balls d'envelat.
Sant Jaume és el patró de Salt i per aquesta raó avui aquí és dia de festa. No sé si els saltencs que professen la religió musulmana estan al corrent de la fama d'aquest sant, probablement molts d'ells ja en tenen prou d'anar sobrevivintn dia a dia, espero que la rauxa de la festa se'ls encomani a ells també i que oblidin, com oblidem molts de nosaltres, la incúria dels que mantenen tradicions sense sentit.