Un problema que es desperta a Amèrica

GIRONA | J. BADENES
En aquella època es creaven els primers televisors que podien reproduir el color i s'inventava una màquina que permetia treure diners del banc encara que fós tancat. La tecnologia va suposar una vertadera revolució al món als anys 60: un èxit científic era "un gran pas per a la humanitat". I aquesta evolució també es va experimentar a les carreteres. Els enginyers i els químics dels Estats Units van provar diversos mètodes per augmentar la durabilitat dels paviments, fet que suposaria un gran avenç tenint en compte les planures americanes.
La sal que s'utilitzava per desglaçar les vies gelades s'havia convertit en un problema. La salmorra provocava esquerdes en el paviment i obligava a fer reparacions, ja que l'asfalt es desgastava i es trencava ràpidament. Qui trobés la fòrmula de la durabilitat estalviaria milions de dòlars a l'administració i a les empreses concessionàries d'autopistes.
Un dels llocs on es va provar va ser l'estat de New Hampshire, on les capes més profundes de la carretera s'ha detectat que contenen un 1,5 % d'amiant. El procés era ben senzill: en utilitzar les fibres d'amiant per a la base l'asfalt, quedava literalment "cosit" i era més difícil que es fragmentés després d'utilitzar la salmorra.
Durant més d'una década es va considerar una bona mesura. Però durant els anys 70 es va començar a detectar que l'amiant podia ser nociu per als treballadors. A més, l'evolució tecnològica havia seguit per altres camins i s'havien descobert nous materials que milloraven els resultats obtinguts amb les fibres d'amiant. Per exemple, a New Hampshire el procediment es va deixar de fer servir el maig de 1979. A Girona, però, encara estava per arribar.

L'experiment de Girona
Girona ha descobert aquesta setmana que la carretera Barcelona -l'antiga i molt transitada Nacional-II- es va asfaltar amb un percentatge d'amiant a principis dels anys 80. Una prova pilot que també va incloure la Bisbal d'Empordà i Palamós. El material, però, es va prohibir el 2002 i necessita un tractament especial per eliminar-lo. La tinenta d'alcalde de Via Pública, Isabel Salamaña (PSC), va advertir que "el procés serà complicat perquè mai s'ha retirat l'amiant de l'asfalt de cap carretera en tot l'Estat".
De fet, als Estats Units i al Canadà, principals països que han començat la retirada de l'amiant de les carreteres, es tracta d'un problema molt recent. La prohibició de l'amiant també a Nord-Amèrica és de fa menys de deu anys i s'han trobat que han de prendre precaucions quan han de reasfalatr una carretera i cal rebaixar els nivells.
Com en el cas de Girona, el Departament de Serveis Ambientals de New Hampshire, per exemple, recorda que el paviment d'asfalt que conté amiant no és un perill per a la salut en la mesura que està intacte mentre "no es raspa ni es treu a la superfície".
Les solucions que s'apliquen als Estats Units per eliminar la substància són molt semblants a les que prescriu la llei europea que s'aplica a l'Estat espanyol.
Per retirar-los, els residus han de ser transportats en bosses de plàstic no més prim de sis milímetres, han de ser clarament etiquetats com a residus d'amiant, segellats amb cinta adhesiva, i només poden ser eliminats en llocs legalment autoritzats de residus tòxics. Les principals prevencions són perquè no es contamini l'aire.