per què s´avorreixen, les ostres?

JORDI VILAMITJANA En un dels caps de setmana més esplèndidament avorrits de Girona quant a activitats culturals, esportives, lúdiques i festives, és important pensar a fer alguna cosa per no sentir-se una lamentable molècula d'aigua de l'Onyar que aquests dies va bàsicament de la boca d'una carpa al cul d'un ànec, i a l'inrevés.
Els qui obligats per la crisi, o conduïts per una irreductible vocació misantropa, han decidit sojornar avui diumenge en l'espai urbà poden, si volen no avorrir-se del tot, plantejar-se una ruta inèdita que, per a més interès, mai no els oferiran les autoritats.
Cal quedar a mig matí a la plaça Catalunya, al costat del bust de Prudenci Bertrana. Amb la cleca de sol que hi cau, si algú arriba amb retard serà malmirat durant tota l'excursió i això començarà a generar el mal rotllet necessari. Sota el sol impenitent, observin amb atenció i silenci durant cinc minuts (tampoc cal castigar-se en excés) el Niu ubicat damunt la Sala Fidel Aguilar i pensin que la lletjor i la presa de pèl no estan necessàriament deslligades de l'art. Caminin fins a la plaça del Vi i comprovin-ho amb el Fanal que taca la façana. Aquí és convenient que algú s'empassegui amb l'esgraó, oh, tan imperceptible, oh, tan subtil, caram, tan ben posat, que hi ha als peus del fanal.
Si segueixen amb els turmells ben posats, pel camí de més ombres que trobin, tirin fins a la plaça de la Constitució. Crec que no s'atreviran a travessar-la pel mig sota el sol de justícia. Tampoc quan plou, oi? Ni a l'hivern, que hi fa tant fred que fins i tot s'hi fa una pista de gel...? Ja em diran quina merda de plaça, no?
Aquesta primera ruta ha d'acabar a Mas Xirgu. Posin-se a la parada de la L-5 a Marquès de Camps, a ple sol, per descomptat, sempre a partir de les 10,40 i, atenció, no el perdin perquè només va d'hora en hora. Baixin a la plaça de Salt i atansin-se a ple sol al magatzem municipal. A l'enorme pati hi veuran la màquina de tren de la plaça d'Espanya que uns brètols van cremar, els volums cilíndrics de la columna a la Constitució de 1869 mig embalats, pedres, fanals, centenars de senyals de prohibit aparcar... Si la porta del magatzem és oberta, hi distingiran les lletres Toves de Torres Monsó i un rètol que tapa un embalum de pedres: "No toqueu. Pont del Dimoni".
Les ostres s'avorreixen perquè volen.