Montjuïc s´ha rendit!

És el capvespre del dia 11 d'agost de 1809. Encara
no fa unes poques hores que els soldats de Montjuïc han entrat a Girona

JORDI VILAMITJANA mentre els valents soldats resistents baixen del cim cap a la ciutat, senten a les seves espatlles l'explosió d'un dipòsit de pólvora que enruna gran part de la fortalesa. Entren ordenadament a la ciutat pel portal de Sant Pere. Estan convençuts que han fet tot el que han pogut i més, i que ara seran més útils en la defensa de la ciutat. El general Álvarez de Castro no pensa el mateix: ell els hauria volgut morts defensant els quatre rocs dels baluards. L'excessiva rigidesa del General, en les circumstàncies actuals de la guerra, comença a passar-li factura entre la tropa:
-Què deu pensar el General de nosaltres...?
-Està emprenyat, segur; però, mira, tindrà dues feines: emprenyar-se i desemprenyar-se.
Ja el proppassat 28 de juliol, els caps militars del castell havien proposat al general Álvarez de Castro, l'evacuació de la fortalesa de Montjuïc. La situació era insostenible. S'havien rebut del foc francès 29.000 bales, 2.600 bombes i 3.600 granades. Les muralles amb prou feines resistien i els ferits i morts es multiplicaven. Guillem Minali, comandant de la plaça forta de Girona, ho comprovà personalment després de fer un reconeixement a tots els indrets del castell. Malgrat tot i malgrat tothom, Álvarez els ordenà resistir. I ho feren, per Déu que ho feren, amb tints d'heroïcitat i tot durant 14 dies més.
És el capvespre del dia 11 d'agost de 1809. Encara no fa unes poques hores que els soldats de Montjuïc han entrat a Girona que els soldats francesos ja es van posicionant damunt les restes del castell. Des de la muralla de les Sarracines, observa la muntanya el general Mendoza, antic governador militar de Girona, rellevat i postergat a feines de trinxera per haver tractat massa condescendentment els francesos l'any 1808. Té un bon sentit humanitari, és cert, però, contràriament al que pensen alguns, és un valent. Ha dit que defensarà la ciutat com un soldat més des de primera línia, i això que és dels pocs que a Girona tenen el cap clar per veure la trista realitat que ens espera...
Pel carrer passa un vailet recitant uns versos que li deu haver dictat algun canonge: "Montjuïc s'ha rendit,/ però amb Sant Narcís gloriós,/ abans que acabi agost,/ l'haurem reconquerit".