Les "Lletres toves" tornen al seu lloc

RETORN A LA PLAÇA Les Lletres toves, obra de l'artista gironí Francesc Torres Monsó, van retornar ahir al seu lloc, on van ser col·locades per primera vegada l'any 1980. Aquest particular homenatge a Joan Miró havia estat retirat al començament de les obres de reforma de l'antic hospital de Santa Caterina el març de 2005. S'han restaurat i repintat i aviat es retiraran les tanques que encara les protegeixen .

GIRONA | J.M. BARTOMEU
De bon matí ja es notava un cert moviment poc habitual a la plaça Pompeu Fabra, davant mateix de la nova seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, que ja gairebé està a punt d'acabar-se, però no va ser fins cap a les onze quan els veïns -alguns des de casa seva-, van poder veure com es descarregaven amb una grua des d'un camió les quatre Lletres toves que anys enrere havien ocupat un lloc a la vorera de davant mateix del que era aleshores l'hospital de Santa Caterina.
Per descarrregar les lletres del vehicle que les transportava es van prendre totes les precaucions possibles, dipositant-les damunt de la vorera, però, de moment, sense cap ordre. Tant els tècnics de l'obra com els arquitectes Joan Maria Viader, Josep Fuses, i el tècnic municipal Joan Casanovas van esperar que arribés l'artista Francesc Torres Monsó per col·locar les escultures definitivament en el mateix lloc i pel mateix ordre que estaven ara farà gairebé trenta anys.
Les Lletres toves de Francesc Torres Monsó van ser instal·lades finalment ahir al migdia en els quatre punts que ocupaven originàriament i dels quals van haver de ser retirades a causa de l'inici de les obres de la que, d'aquí a uns mesos, serà la nova seu de la Generalitat de Catalunya a Girona.
Els dos arquitectes Josep Fuses i Joan Maria Viader -que van dissenyar la nova seu de la Generalitat- van coincidir a assenyalar que, d'aquí a poc, es retiraran les tanques que envolten l'obra de la seu administrativa "i això ja serà una altra cosa. La fesomia de la zona canviarà de dalt a baix".
El mateix Torres Monsó, emocionat, es va deixar fotografiar per Diari de Girona, davant de la que potser ha estat la seva obra més popular i simpàtica. Avui l'escultura ja estarà completament fixada a terra i tots els presents a l'acte de replanteig van nodrir l'esperança de que "esperem que no es faci a aquesta obra cap bretolada greu, malgrat que ja sabem que d'alguna pintada no se'n lliurarà".
Les quatre Lletres toves han estat totalment reformades en les seves parts més deteriorades pel pas del temps i alguna bretolada, així com se'ls ha repintat per esborrar-los els grafits que s'hi havien fet.
Francesc Torres Monsó va confessar emocionat que li semblava que "no hagués passat el temps", en veure com la seva obra retornava al lloc on va veure la llum per primera vegada, en uns anys en els quals, a Girona, al marge de quatre "monuments" clàssics, no hi havia cap ornament modern que cridés l'atenció pels carrers. Les Lletres toves de Torres Monsó no solament cridaven molt l'atenció als vianants.
La importància d'aquestes lletres també es troba en el paper que han tingut per a desenes d'escolars gironins. Per exemple, l'escola Eiximenis de Girona utilitzava les Lletres toves com a procés d'aprenentatge i mètode pedagògic per als cursos de P3, P4 i P5; d'aquesta manera formava part del currículum de l'escola. A través de les lletres els escolars treballaven el volum, els colors i coneixien també l'obra i la figura de Torres Monsó.