Els fantasmes del cap roig

QUIM CURBET Són feliços i riuen, quan el fotògraf del diari els retrata. Traslladen la seva morenor de club de golf amb automòbils cars. Ells van sense corbata i elles amb un vestit clar que passegen pels jardins de Cap Roig com si fossin antigues nòvies d'en Julio Iglesias. Ells o tenen un càrrec o l'han tingut i es mengen els entrepans del Celler de Can Roca amb cara de desganats. La felicitat és una matèria costosa i a tots plegats els ha costat molt fer-se convidar per la mà benèfica de la Caixa Provincial d'Estalvis.
En Julio Iglesias és com de la seva família perquè el veuen cada setmana a les pàgines de l'Hola i se saben la seva vida de memòria. Però en el fons tant li fa, si cal s'empassen les cançons d'en Leonard Cohen, perquè del que es tracta és de lluir somriure i de donar imatge, que d'això en tenen tanta com es vulgui. Un ?senyor amb barbeta blanca -per exemple- aconsegueix sortir sempre com a mínim en un parell de fotografies i la senyora dels líftings, amb gran professionalitat, ofereix al fotògraf la galta més ben planxada.
Un conseller de la Generalitat de baixa altura exhibeix, però, el seu poder amb un Audi a la porta del recinte i un cap de l'oposició amanyaga amb copets a l'esquena els seus i els contraris. Els uns i els altres passen l'estona mirant-se de reüll i comentant la jugada amb el del costat. Un que sap anglès explica a la resta els comentaris fora de guió de l'artista i ells es creuen que ho han entès perquè tenen do de llengües. L'endemà obriran el diari per la pàgina de les fotos i el guardaran en el calaix dels trofeus d'estiu.
Quan veig tots aquests vips fantasmals de Cap Roig, il·luminats pels focus de la faràndula, em cauen tots els anells del patriotisme per terra i penso que per tot arreu són els mateixos els que manen. Quan alguns indocumentats diem que cal conservar la identitat de Caixa Girona, perquè no es dilueixi encara més l'essència d'aquest territori, evidentment no pensem en aquests estius de festival, perquè si ho féssim probablement advocaríem immediatament per la fusió amb una caixa extremenya o andalusa, que a la fi i al cap ve a ser el mateix.