Nyap total

JORDI VILAMITJANA Fa uns pocs anys, quan el Girona competia a Tercera Divisió, l'estadi de Montilivi era una pura ruïna. Les grades queien, els lavabos feien fàstic, els accessos eren perillosos i tot plegat feia l'efecte decadent d'un indret en altra hora esplèndid però en aquell moment absolutament abandonat. Només els qui s'atrevien diumenge a diumenge a enfrontar-se a la humitat, al fred polar o al sol canicular recorden com era de dur i de militant anar a veure partits del Girona. I recorden una altra cosa paradoxal: enmig d'aquell estat ruïnós general, la gespa feia goig! L'any que el Girona va brodar el futbol -l'any d'en Javi Garcia i l'Abadia, per entendre'ns- la pilota lliscava arran de gespa com si fos una catifa.
Ara, amb els accessos ben plantejats, les grades nord i sud arranjades i dignificades, els lavabos agençats i els bars en marxa, allò que fa angúnia de debò és la gespa. A banda d'alguns pegats, no s'hi ha fet cap intervenció important. Per què l'Ajuntament va planificar una grada lateral "de luxe" i no va preveure cap partida per renovar el terreny de joc? Per què durant el llarg període estival no s'hi ha fet res?
Comença la lliga i el terreny de joc -l'indret més important d'un estadi, allà on es decideix la competició- fa llàstima. En aquestes alçades del curs esportiu, hi ha poc marge de maniobra. S'hauran d'arbitrar nyaps que, indubtablement, seran la riota de propis i estranys. El pegat de l'any passat davant de tribuna va ser motiu de befa dia sí dia també per part de la TV.
Aquesta és l'altra: preocupa la imatge que es donarà a través de la TV. Preocupa tant que s'ha començat a desbarrar. Pintar les clapes de verd, per exemple, per donar una imatge d'homogeneïtat. Posats a dir-la grossa, l'Emili de can Busquets proposava divendres passat de manera divertida que els partits s'haurien de retransmetre en blanc i negre que així almenys no es veurien les clapes...
Em penso que és bo que tota la misèria suri i que es vegi bé com la ineptitud d'uns i la incapacitat d'altres ens han dut a tenir el pitjor estadi de la lliga professional. I em penso que m'entendran. Vostès recorden un partit de bàsquet del Valvi a la pista de Palau, retransmès per la TV, que havia de ser interromput cada dos per tres perquè hi havia degoters damunt el parquet? Recorden la conseqüència immediata d'aquell ridícul? Els ho refresco: el fantàstic pavelló de Fontajau. Veuen cap on vaig? Fa uns quants anys la vergonya i l'orgull de ser de Girona van motivar els polítics. Tinc confiança -no tota, però- que els polítics actuals sabran estar a l'alçada de les circumstàncies. Si més no, el resultat de la seva actuació ens mostrarà quina és la seva alçada política.