JOAQUIM OLIVA I SALA
Ainicis d'aquest any, el govern municipal de Girona va acordar la composició de les comissions de valoracions que havien d'avaluar als candidats que es presentessin als concursos de mèrits per proveir una sèrie de llocs de treball vacants. Un dels candidats a un lloc de treball de l'àrea d'Urbanisme va presentar un escrit manifestant que la composició de les comissions creades per avaluar els mèrits dels aspirants de l'àrea d'Urbanisme era irregular i recusant dues de les membres de les comissions que alhora també eren candidates.
El govern municipal va suspendre la celebració del concurs, va acordar tenir per recusades a les dues membres de la comissió que també eren candidates i va sol·licitar una sèrie d'informes jurídics externs sobre la legalitat de tot el procés. Aquests informes jurídics externs ( que han costat un total de 5.000 ? ) van posar en evidència la política de personal del govern municipal de Girona, ja que determinaren, entre altres coses, que la composició de la comissió de valoracions de l'àrea d'Urbanisme no s'ajustava a la llei, que no es garantia la seva objectivitat i que els concursos podien esdevenir mers tràmits on tot ja estava decidit. En diferents plens, en nom del grup municipal de CIU, he demanat al govern un canvi en la composició de les comissions de valoracions dels concursos de mèrits. Entenc que el fet que estiguin formades per funcionaris de l'ajuntament de Girona no garanteix la seva imparcialitat i pot crear greus tensions entre companys de feina. Caldria variar la seva composició i que estiguessin formades per funcionaris d'altres administracions públiques. Així evitaríem que companys de feina s'haguessin d'avaluar entre ells i aconseguiríem una major objectivitat i neutralitat dels seus membres.
Com a conseqüència de les conclusions d'aquests informes jurídics externs, el govern municipal va portar a aprovació del ple ordinari celebrat el dia 12 de maig de 2009, l'acord de declaració de lesivitat per a l'interès públic de l'acord que aprovà la composició de les comissions de valoracions dels mèrits dels aspirants de l'àrea d'Urbanisme, pas previ a la interposició d'una demanda sol·licitant al jutjat contenciós administratiu una sentència que anul·lés aquest acord.
El govern municipal ha contractat un advocat privat perquè presenti aquesta demanda i, el dia 22 de juliol de 2009, l'alcaldessa Pagans ha dictat un decret aprovant pagar la despesa de 17.400 ?, corresponent a la minuta d'un prestigiós despatx d'advocats de Barcelona, perquè defensi jurídicament l'ajuntament. En el ple del passat del dia 8 de setembre, en nom del grup municipal de CiU vaig preguntar al govern municipal perquè havia contractat a advocats privats per a portar aquest plet i perquè no s'havia encarregat la defensa als serveis jurídics municipals. La resposta que vaig rebre em va deixar estupefacte. La tinenta d'alcalde d'Administració i Règim Interior em va respondre que s'havia optat per la defensa lletrada externa per evitar conflictes o vincles personals entre els lletrats municipals i els candidats afectats pel procés. La resposta no em va convèncer gens per una sèrie de raons. En primer lloc, perquè hi ha antecedents de conflictes judicials entre treballadors municipals i l'ajuntament i aquest ha estat defensat sense cap mena de problema pels lletrats del consistori. En segon lloc, perquè a l'expedient administratiu corresponent a aquest cas, no hi consta cap informe del serveis jurídics municipals que recomani la contractació d'un lletrat extern. I, en tercer lloc perquè, d'acord amb allò que es diu a la demanda contenciosa administrativa, presentada per l'advocat privat contractat per l'Ajuntament de Girona, el plet té una quantia indeterminada i, d'acord amb els criteris orientadors dels honoraris professionals, aprovats pels col·legis d'advocats catalans, en casos com aquest, es recomana una minuta entre 2.700 i 5.800 ?.
Per tant, l'alcaldessa de Girona ha aprovat pagar una minuta d'un lletrat privat ( 17.400 ? ) que triplica l'import de la minuta recomanada pels col·legis d'advocats de Catalunya.
Aquesta es una despesa injustificable perquè l'ajuntament de Girona disposa d'advocats propis que haurien pogut portar aquest cas estalviant a l'hisenda municipal una despesa important. A més, cal tenir en compte que, als 17.400 ? de la minuta de l'advocat privat, cal sumar-hi els honoraris de la procuradora i els 5.000 ? que ja s'han pagat en concepte d'informes jurídics d'una consultoria externa. En total, la despesa final superarà els 24.000 ? .
Quan un administra diner públic s'ha de ser sempre molt rigorós a l'hora d'autoritzar despeses. Però, en temps de crisis econòmica i de restriccions pressupostàries, aquesta rigorositat s'ha d'extremar. L'alcaldessa i el govern municipal de Girona sembla que ho han oblidat i ara, una altra vegada, les seves errades en les fan pagar a tots els gironins.