El coneixement del català baixa un 6% en els darrers cinc anys

ACN/DDG El coneixement del català a les comarques gironines ha baixat un 6% en els darrers cinc anys, segons recull la darrera Enquesta d'usos lingüístics a la població. Mentre que l'any 2003 un 87,8% dels enquestats sabia parlar català, l'últim estudi recull que aquest percentatge ha davallat fins al 81,7%. Aquesta disminució es deu en part a les onades migratòries, tot i que l'estudi també ressalta que l'arribada de nouvinguts ha estat molt més gran que no pas la davallada de gent que declara no saber parlar català. 'Malgrat que els percentatges de coneixement són una mica menors, en qualsevol cas no reflexen aquest enorme canvi demogràfic', ressalta el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.

L'Enquesta d'usos lingüístics de la població que es va fer el 2008 és la segona que pren el pols a la realitat lingüística de Catalunya. La primera es va fer ara fa cinc anys. A les comarques gironines, per portar a terme l'estudi es van entrevistar 746 persones residents a la demarcació que tinguessin més de 15 anys.

Els resultats de l'enquesta conclouen que un de cada dos gironins (50,9%) fa servir el català com a llengua habitual. Aquest percentatge se situa molt per sobre dels que responen que habitualment s'expressen en castellà (29%) o dels que utilitzen altres llengües (10,9%).

A més, l'enquesta també posa de manifest que la transmissió intergeneracional del català a les comarques gironines es manté viva. 'En la interacció entre els pares i els fills, el català és la llengua més habitual; això demostra que té projecció de futur', indica el secretari de Política Lingüística.

De fet, segons recull l'enquesta, el 57,3% dels enquestats parlen amb els fills en català, mentre que quan ho fan amb els pares aquest percentatge davalla fins al 45,8%. Tot i que l'estudi reculli que els català sigui la llengua majoritària a la demarcació, també hi ha dades que demostren que cal continuar esmerçant esforços 'i justifiquen les mesures portades a terme per ensenyar-lo', explica el delegat del Govern, Jordi Martinoy.

I és que, encara que la majoria de la població es pot expressar tant en català com en castellà, el coneixement d'aquesta darrera llengua és encara molt més superior. A les comarques gironines, més del 95% de la població adulta respon que sap parlar, llegir i escriure en castellà. Per contra, si es miren les respostes referents als coneixements del català, aquests percentatges se situen en una forquilla d'entre el 81 i el 63%.

Desmentir les visions de la caverna

'La llengua castellana segueix tenint un coneixement superior al de la llengua catalana, arribant pràcticament al 100%; cosa que, una vegada més, ve a desmentir visions apocalíptiques que se senten des d'una determinada caverna mediàtica', indica Jordi Martinoy.

Una altra dada rellevant de l'estudi fa referència al percentatge de persones residents a la demarcació que declara saber parlar en català. I és que, des del 2003 fins ara, aquest ha disminuït en gairebé sis punts percentuals (passant del 87,8% fins al 81,7%).

La raó d'aquesta baixada es deu, probablement, a causa de l'augment de població immigrada. Tot i això, el secretari de Política Lingüística ha destacat que, durant els darrers set anys, l'arribada de nouvinguts ha estat molt més gran que no pas la disminució de gent que no sap parlar català. 'Això demostra que els estrangers també s'interessen per conèixer la llengua, i que hi ha interès per aprendre-la', ressalta Bernat Joan.

El secretari de Política Lingüística també ha reflexionat sobre la qualitat del català que es parla, una dada que no es recull a l'enquesta. 'De la mateixa manera que tenim una franja que s'eixampla de persones que tenen el català com a llengua habitual, també augmenten els que parlen un català de dubtosa qualitat lingüística', indica el secretari. I hi afegeix: 'Però això passa en totes les llengües que tenen un procés d'incorporació, i hem d'acceptar que hi haurà un percentatge de parlants que no parlaran com Josep Pla'.