millennium

QUIM CURBET Quan algú -com és el meu cas- va cada dia al mercat, acaba escoltant i participant en converses de tota mena. Un dia -per exemple- el carnisser em va fer saber que m'havien vist a Millenium. Jo tenia la vaga noció que Millenium era una sala de festes entre Sils i Riudarenes, i li vaig contestar sense pensar-m'ho dues vegades que era impossible que m'hi veiessin, perquè com a mínim feia vint anys que no trepitjava una discoteca. Però la qüestió és que Millennium també podia ser un programa de televisió, cosa que jo ignorava.
Després vaig entendre que el "Curbet" que havien vist a la tele era el meu germà Jaume, expert en seguretat ciutadana i habitual d'aquesta mena de programes de debat seriós. A mi no em veuran mai en una discoteca i probablement tampoc en un programa dirigit per en Ramon Colom, on s'han de demostrar uns coneixements que a mi em falten. Però ara, quan jo ja no pensava en coses d'aquestes, va un altre del mercat i em pregunta què m'ha semblat "Millennium"...
I "Millennium" ara resulta que és el títol d'un trilogia, tres llibres escrits per un jove autor suec que es deia Stieg Larsson i que va morir d'un atac de cor just després de lliurar el tercer original a la seva editora. Són llibres que tenen tots els requisits per ser un best-seller: intriga, personatges ben dibuixats, fàcilment adaptable al cinema i/o a la televisió i ben escrits. Si a tot això li sumem la història personal de l'autor i uns editors que han sabut vendre i promocionar el producte, ens trobarem amb el fenomen literari de la temporada.
Però vaja, no diré que ara també m'han agafat desprevingut, perquè si més no ja m'he llegit el primer volum, que porta per títol Els homes que no estimaven les dones. I que què m'ha semblat?" Doncs opino el mateix que sobre la Coca-Cola: no treu la set, no alimenta, hi ha millors estimulants, però agrada. El problema és que si aquests llibres els hem de situar en el panorama literari se'n queden més aviat al marge, perquè de la literatura, n'esperem alguna cosa més. La literatura l'hem de poder assaborir lentament i que no es perdi amb el primer rotet de la tarda.