JORDI VILAMITJANA
H i ha moltes tradicions nostrades que necessiten una regulació que les civilitzi. Que córrer davant d'un toro de 600 quilos no pot ser ni civilitzat, ni bo per a la salut, és evident. Vuit persones mortes (vuit!), a part d'una munió de contusionats, malferits i perjudicats, en el que duem d'any en correbous, embolats, encierros i parades és una xifra esfereïdora, absolutament impresentable. Com si la vida no fos ja prou complicada i difícil i plena d'ensurts, com per anar-se-la jugant per divertir-se!
En el seu moment -certament, tampoc no fa gaire- el món casteller es va adonar de la bestiesa de fer pujar nens i nenes a alçada d'un tercer pis en torres verticals que -dissortadament- fan llenya de tant en tant. Lamentablement algunes criatures se'n van haver de fer la pell fins que no es va imposar l'ús de casc per a l'enxaneta. Ja sé que és una activitat voluntària i entusiasta però encara resulta paradoxal que un treballador demani a l'empresa per conveni laboral una politja i un toro per aixecar pesos i d'aquesta manera no fer-se malbé l'esquena, i que aquest mateix treballador es passi el diumenge i els dies d'assaig encaixat en el pis més baix d'un castell humà carregant a les espatlles dos o tres-cents quilos...
Però indiscutiblement on més a prop de l'abisme ens movem els països mediterranis com el nostre és en el tema del foc i de les festes tradicionals. Cada any per Sant Joan, festa pirotècnica per excel·lència, el nombre de ferits, cremats, socarrats, mutilats i traumatitzats per petards, coets, trons i altres andròmines pirotècniques és absolutament impresentable. La follia del foc, que els qui en viuen o gaudeixen s'atreveixen a batejar de cultura, és una barbaritat. Correfocs, embolats, patums, nits dimonials i altres espectacles ignis necessiten una normativa. Heus aquí, però, que ara que hi ha damunt la taula una "directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la comercialització d'articles pirotècnics", els piro-amants i piròfils del país se senten agredits i els polítics del pantomatisme i barretina els donen suport i corren a dir irresponsablement que la tradició no es toca encara que es cremi la gent.
Una societat que s'està atrevint a regular els hàbits més íntims i personals en ares de la salut individual i col·lectiva (fumar, beure, prostituir-se), no pot tenir una doble rasant, una doble moral, quant a la salut de les persones en actes populars i festius plens de foc. O ens civilitzem, o no.