En un moment en què la crisi religiosa sembla que és la més gran dels darrers segles, prenen molta importància les relacions de proximitat que s'estableixen a les parròquies entre capellans i feligresos. És una proximitat que respon a la realitat del segle XXI. No és només una qüestió de fe creure o no amb l'església, sinó també ho és pels actes i les actituds dels qui la formem. Si Jesús es va aproximar a les persones, avui més que mai la figura del mossèn hauria de ser més propera a les persones. A la crisi religiosa s'hi afegeixen els patiments de moltes persones per motius laborals, socials i personals. Aquesta proximitat té noms i cognoms, associats amb penes, alegries i angoixes de les quals l'església no pot quedar al marge.
Sóc del parer i admiro amb naturalitat la senzillesa en l'exercici de l'acció sacerdotal, dels capellans que s'acosten al poble i s'arremanguen per treballar de costat amb els seus feligresos. Sóc defensor del capellà obrer, i no perquè tots ho hagin de ser, sinó perquè els que ho són coneixen més bé que ningú les debilitats de la naturalesa humana i a partir d'aquí entenen més i millor els seus problemes i poden complir així més fidelment el seu ministeri. I davant de la crisi i la necessitat d'adaptar l'evangeli a la realitat de casa nostra què creieu que hauria de fer l'església?
El Fòrum Alsina ha donat arguments per fer una església més propera i democràtica com ho és la societat a la qual dóna servei. Això incomoda. Demanar una església adaptada als nous temps i que avanci amb aquests deu preocupar més d'un. Els Consells Parroquials de Salt i Blanes han reclamat una democràcia interna i exemplar. Creuen que de la mateixa manera que se'ls demana un servei a la comunitat parroquial i una contribució al seu sosteniment també se'ls hauria de consultar sobre els trasllats dels seus rectors. Els Consells de Salt i de Blanes no entenen com poden portar a terme una tasca comunitària coherent si no són consultats sobre les necessitats de les seves parròquies. Em consta la satisfacció existent en el treball pastoral dels rectors en les seves anteriors destinacions i per això sobten els canvis. Fèlix Mussol d'Anglès anirà a Salt, Enric Roure de Salt anirà a Blanes, i Àngel Ferrés de Blanes anirà a Figueres. Necessitat? Puc pensar que cal la racionalització dels recursos humans en un moment de manca de vocacions religioses. Però resulta que aquests rectors pertanyen al Fòrum Alsina. Serà només una estranya coincidència?
