sobre el teatre, l´art i altres fruits de tardor

QUIM CURBET La tardor ha arribat definitivament, les fulles cauen dels arbres, la llum s'esmorteix, la cua de l'atur augmenta dia a dia, i les banderoles de Temporada Alta han aparegut penjades pels carrers. Però aquest any ens arriben amb un missatge visual potent, un meló obert amb forma de vagina que ens dóna a entendre que l'origen del món és el mateix que el de la comèdia, que tot té, com a mínim, dues lectures possibles i que el teatre es reprodueix pel contacte i pel gust.
La tardor ha arribat, encara que ens pesi, els núvols passen amb més coratge i les fulles cauen... Ai no, que això ja ho he dit... però és que fins i tot cauen del Niu de la Rambla de Girona, una arquitectura efímera arrebossada amb fulles seques, que allotja artistes contemporanis. I això ens porta a una nova doble lectura, perquè l'art modern no seria res sense aquesta mena de dobles interpretacions, sense el doble llenguatge que li permet sobreviure quan un dels dos falla.
La tardor ja és aquí, benvolguts lectors, l'aire ja comença a ser una mica fred, els ajuntaments canvien de color i els carrers s'omplen de gent atrafegada. Els ocells migratoris van fent les maletes, alguns polítics es proven la roba de la temporada i els camins forans desborden de poetes de cap de setmana cercant inspiració per al proper concurs de poesia. Els col·legis obren portes i finestres i els professors comencen a comptar, una any més, els dies i les hores que encara els queda per a la jubilació. La tardor ja és aquí i no hi ha res a fer, ha arribat per quedar-s'hi, com la crisi. Els rellotges s'avançaran, els trens s'endarreriran, els nens creixeran i els panellets -quan toqui menjar-ne- seran molt més cars que l'any passat. Però la vida continua i, malgrat tot, el món no s'acaba, simplement va passant per cicles, anem cremant etapes, la comèdia de la vida no s'atura i la tardor és això, una immensa vagina sucosa on el temps hi gaudeix com un amant desaforat.