clàssics

JORDI VILAMITJANA Entre l'any 2000 i el 2007, els noms més posats a Girona han estat: Júlia (800), Paula (783) i Maria (731), entre les nenes; Marc (1.150), Pau (817) i Arnau (707), entre els nens. Dels històrics, llevat de Maria, que aguanta a dalt de tot des de fa 100 anys, res no se'n sap. Ni rastre en els llocs alts del pòdium de Josep, Jordi, Joan, Montserrat o Anna.
La primera conclusió que es pot treure del comportament batejador dels pares en els primers anys del segle XXI és que, tot i que la percepció general a peu de carrer és que es posen noms rars, en realitat les famílies, així en general i en conjunt, són força ?as?senyades. I clàssiques. La vinculació de tots els noms vencedors del rànquing a la litúrgia catòlica és evident: Júlia, tant si es refereix a la jove verge i màrtir de l'època romana com si al·ludeix a santa Júlia Billiart, monja francesa del segle XVIII dedicada als pobres en cos i ànima, presenten unes vides exemplars. Santa Paula de Roma o santa Paula Montal, tan vinculada a les Escolàpies i a Figueres, són santes molts estimades; Santa Maria, el dolç nom de la mare de Déu, és el nom més estimat en tot el món cristià; sant Marc, l'evangelista i màrtir, és un personatge clau del Nou Testament; sant Pau, l'apòstol i teòleg de les Cartes als Cristians del Món Antic, és figura clau en la història de l'Església. Fins i tot Sant Arnau tingué una vida de santedat al servei de Jesucrist.
Tots els noms posats en primer lloc tenen en comú la lletra A i fins i tot en algun cas es troba repetida (Paula, Maria). També tenen en comú l'absència de les lletres E i O. Comparteixen la coincidència o semicoincidència escrita amb el castellà (Júlia-Julia, Paula-Paula, Maria-María, s'escriuen quasi igual; Marc-Marcos, Pau-Pablo i Arnau-Arnaldo, amb algunes diferències). Són noms curts: monosíl·labs (Marc i Pau); bisíl·labs (Arnau i Paula); o trísil·labs (Júlia i Maria)... És clar que, com sol passar, els pares potser han triat aquest nom o aquell altre tan clàssic i eufònic perquè el participant del Gran Germà es diu així, i mira, és mono.