marquesines i marquesos

JORDI VILAMITJANA Sortint de Marquès de Camps a bord de la línia 7, s'observa una curiosa distribució i ubicació de les parades. Al carrer Santa Eugènia, davant per davant de la Punxa, hi ha una parada d'escassos deu metres on sovint coincideixen la línia 3, la 4, la 5 i la 7. Tal és el cacau, entre cotxes que baixen del carrer Santa Eugènia i giren a l'esquerra, els cotxes que pugen, els busos en llarga filera i els passatgers que busquen per on pujar, que un dia en passarà una de grossa. La següent parada, a la Rotonda, queda molt recollida i sol tenir l'inconvenient per als conductors de bus que la incorporació al carrer és difícil perquè poca gent respecta la preferència del transport públic.
En contrast, la parada del carrer Güell, a prop del col·legi de Santa Eugènia, és ben bé al mig del pas. És un nyap de parada entre arbres i fanals de la vorera. A partir d'aquesta parada i fins altra vegada la plaça Poeta Marquina, cap ni una de les nous parades de la línia 7 té marquesina per refugiar-se els usuaris. La de davant de Telefònica, al passeig d'Olot, està dotada de rampa, però obliga els conductors a una maniobra a la dreta i després a travessar en pocs metres tres carrils a l'esquerra. S'hi podria trobar millor ubicació, certament.
La central de Can Gibert, tot i ser cada dijous en l'eix del mercat municipal i de tenir important moviment, només té rampa. Si bé es pot discutir que no és de pujada (la de pujada és al carrer Orient, davant de la Caixa), és evident que és una parada ?desencisada. La següent, pla està mancada d'encís. Ubicada davant del CAP, en la cantonada de la vorera, obliga els busos a fer marxa enrere, no té ni rampa ni marquesina. La pateixen força els malalts i els ancians. La parada de la Caixa, nova de trinca, s'ha fet sense marquesina ni cap protecció, igual que la del final del carrer Orient, a tocar el pavelló, la del passeig d'Olot, la de l'avinguda Sant Narcís i la del carrer Santa Eugènia. Succeeix que fins que el nom dels carrers no s'ennobleix i centralitza (Poeta Marquina, Marquès de Camps), les parades estan així com deixades de la mà de Déu. És curiós.