JORDI VILAMITJANA
Les xifres de l'Observatori Permanent de la Immigració són d'una contundència bàrbara. Són xifres sense pal·liatius, diàfanes, colpidores. El 86% dels immigrats que viuen a Salt i Girona no tenen feina. Ull, que estem parlant del 86% de 31.794 persones! (El 19% del total d'habitants de Girona i el 42% del total de Salt!). N'hi ha la meitat que han perdut la feina, que s'han apuntat a les oficines de l'atur i que en busquen i no en troben. L'altra meitat no en poden ni buscar perquè la seva situació és il·legal.
L'OPI diu més coses. Afirma que 10.500 immigrats no tenen recursos econòmics (ingressen menys de 250 euros al mes) i depenen dels ajuts, que hi ha 4.450 analfabets (no saben ni llegir ni escriure) i que 4.100 persones no tenen ni targeta sanitària... La primera conclusió lògica d'aquest desastre és afirmar que la crisi està afectant greument les classes socials més desafavorides: els pobres i els desarrelats de casa nostra. La segona, que cal mobilitzar-se per ajudar els veïns desafavorits mentre duren les vaques flaques (per solidaritat humana, per dignitat, per sentit comú).
I tanmateix, hi ha gent que pensa (sense gens ni mica de remordiment) que ja és hora que els immigrats pobres marxin, que si hi ha poca feina primer ha de ser per als d'aquí i després per als altres; hi ha gent que diu (sense ni gota de pudor) que ara pla que hi haurà delinqüència, que on hem anat a parar, que això amb Franco no passava... Tot això ens porten les xifres de l'OPI. Però també ens porten lletres:
"Per huracans, tsunamis, inundacions, ciclons i huracans en terres d'ultramar, he vist jo córrer ONG, parròquies, avions de l'exèrcit i entitats filantròpiques. Per guardioles del Domund i creuetes a la declaració de renda, he vist jo anuncis a la TV i tot. Per vides d'éssers encara no nascuts he vist mobilitzar-se diverses vegades les ànimes més tendres i sensibles del país..." Tornada: "Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, i heu abandonat les coses més greus de la llei: la justícia, la misericòrdia i la lleialtat. Calia fer això, sense deixar allò altre. Guies cecs, que coleu el mosquit, i us empasseu el camell!" (de Sant Mateu 23, 23).