Diguem Sí

QUIM CURBET Diuen que tots som fills de la nostra època. Portem en la sang els sons, les idees i els somnis de la nostra generació, o sigui: els sons, les idees i els somnis que es van produir durant els anys en què les nostres neurones anaven de gresca una nit sí i l'altra també. Les neurones, durant aquest curt lapse de la nostra vida, queden imbuïdes per tot això i després ja són incapaces d'assimilar res més. El nostre bagatge generacional és tan feixuc que arriba el dia en què hem de comprar un monovolum per encabir-ho tot.
Generalment ens passem la resta de la vida amb el llavi inferior en flàccida posició i repetint, en forma de lletania, les mateixes paraules i les mateixes consignes com si fos el més normal del món, com si res no hagués canviat. No tothom és igual, evidentment, sempre n'hi ha d'altres que es queden bavejant davant del televisor com un Homer Simpson de pacotilla, mentre els seus fills s'enfilen per les parets escopint gargots amb un esprai i xisclant com uns posseïts pel maligne.
El món és complex i la majoria no vam llegir el manual d'instruccions quan tocava fer-ho. Alguns, i probablement són majoria, han acabat per acomodar-s'hi i deixen que altres -una exigua minoria- facin i desfacin al seu caprici, que redactin ells els contractes amb lletra petita que acabem signant sense dir ni piu. Això sí, per sort, sempre queden els que no ens resignem, els que alcem la veu i cridem indignats. Però, ai las!, l'únic que sabem dir quan arriba el cas és "NO".
"NO" és un adverbi de negació que és útil fins a cert punt, sobretot si després va acompanyat d'un "SÍ". Arribats a aquest punt de la història crec que, en el nostre país i en aquest planeta, si alguna cosa hem d'aprendre és a dir que sí. Que sí, que volem canviar aquest món, que volem construir una nova societat, sobre uns nous valors. Hem de ser valents i dir que sí, que siguin altres els que diguin no. Que surtin a manifestar-se, que no passa res... Nosaltres mentrestant hem d'aprendre a construir el nostre "SÍ", però ens hem d'afanyar perquè el temps ens encalça.