JORDI VILAMITJANA
La congelació d'impostos i de taxes municipals semblaria, diguem-ho ràpid, una bona notícia. El que no ho és tant és que aquest acte de commiseració cap als ciutadans sigui simplement una congelació i no una rebaixa, sobretot tenint en compte que la càrrega per als comerços, negocis i particulars dels darrers anys ha estat molt elevada, excessiva i en augment constant (per a alguns, abusiva i tot); una càrrega, a més a més, que per a molta gent ha estat absolutament injustificada atès el servei ofert. La brutícia dels carrers n'és una mostra. És una mala notícia que amb aquesta mesura congeladora l'Ajuntament no interrompi d'una vegada la política d'anar ?estre?nyent el cinturó dels ciutadans, sinó que simplement la posi a la nevera esperant altres temps per continuar gravant la ciutadania.
És també una mala notícia perquè, coneixent el tarannà recaptatori de les autoritats gironines, el fet que decideixin prescindir ara d'ingressos indica una profunditat de la crisi certament preocupant. L'alcaldessa ha dit literalment: "volem contribuir així a ajudar els ciutadans en aquests moments econòmics complicats". Com deuen ser de complicats aquests moments que l'Ajuntament amolli la mosca! Hi ha certament coses que no paren de créixer a Girona: l'atur, els impagats, els desocupats sense subsidi, les botigues tancades, els locals de lloguer... D'altres coses no paren de minvar: els lloguers del Palau de Congressos, la recaptació... Com devem estar de malament que a l'Ajuntament li surti més a compte prescindir d'un impost que les despeses generades d'intentar cobrar-lo...
És finalment una mala notícia perquè l'alcaldessa ha dit que "Prenem aquesta decisió sabent que farà que s'hagin d'ajustar molt bé les despeses dels pressupostos". Aquest és l'autèntic quid de la qüestió. Quines despeses es pensen "ajustar"? Fins que no se sàpiga, exactament, com afecta la congelació a les despeses, ni un bri d'alegria... Si fos tan bona notícia, no hi hauria la torna de l'amenaça pressupostària.
