QUIM CURBET
Els humans, igual que les formigues, hem après a viure en societat. En general acatem les lleis que ens imposem a nosaltres mateixos, acceptem de bon grat normes morals de tota mena, paguem impostos directes o indirectes i, fins i tot, obeïm les normes de trànsit. Deixem en mans dels metges la nostra salut, en la dels advocats la defensa dels nostres interessos, en mans dels mestres l'educació dels fills i en la dels nostres representants polítics la gestió d'aquesta societat cada vegada més complexa i acomplexada.
D'alguna manera hem anat abdicant de tota una sèrie de drets i responsabilitats que lògicament ens pertoquen com a individus, i les hem transferit a la societat en el seu conjunt. Els polítics, igual que els estruços, han anat amagant el cap sota l'ala, mentre covaven ous cada vegada més grossos i més durs. La ciutadania s'ha allunyat tràgicament de la política i la política ha quedat relegada a una pràctica elitista, només accessible per a uns quant iniciats.
Arribats a aquest punt de la història crec que l'única revolució possible és la revolució democràtica, o sigui, una alteració radical de l'statu quo actual que porti a la ciutadania a prendre definitivament les rendes del seu destí. Per fer-ho els ciutadans només tenim un camí: aprofitar les escletxes legals del sistema que ens permetin anar esgarrapant quotes de poder. Les iniciatives legals populars (ILP), previstes en l'Estatut de Catalunya, en són un exemple.
Votar una vegada cada quatre anys i parlar-ne amb els amics en la barra d'un bar és el màxim que la majoria arriba a fer mai per a intentar canviar la realitat política del nostre país. Els adeptes de la teoria conspirativa de la història suposo que ho tindran fàcil per explicar que hem arribat a aquesta situació a causa d'una conxorxa dels poders fàctics. El cert, però, és que en aquesta trampa ens hi hem posat sols i que si d'alguna conxorxa hem estat víctimes és de la dels necis.
