Els germans Roca, Josep, Joan i Jordi, van voler iniciar el discurs recordant el sector gratronòmic de Girona i en especial l'escola d'hostaleria. A continuació Joan Roca va fer esment d'un escrit d'Antoni Puigverd on indicava que Girona s'havia de visitar per dos motius: el tapís de la creació i el timbal de poma i foie d'El Celler de Can Roca. Per això, van regalar a la ciutat la recepta, amb la projecció ràpida d'un vídeo. A banda de la "donació" d'aquest plat, van entregar a l'alcaldessa un quadre-interpretació de la seva cosina Eva Llorens Roca del timbal de poma.

I a partir d'aquí, Josep Roca va començar a desplegar i enumerar els cinc sentits relacionant-los amb vivències firaires dels gironins. Amb un vocabuari hàbilment cosit de paraules vinculades a la gastronomia i a la ciutat. Tot amanit amb imatges projectades en una pantalla gegant. Va aparèixer la vista com a element que recull informació i permet veure nens orgullosos del premi a la parada dels aneguets. L'olfacte per sentir les acàcies de les voreres de l'Onyar o el til·lers de la Rambla. Els dits oliosos i les galtes ensucrades o les mans eixutes per les fitxes desgastades de firaires. Escoltar el crec de les fulles trepitjades i la ventada que xiula pel carrer estret. I pel gust, notar l'àcid del temps d'espera del TAV o el bon gust que queda engolint Temporada Alta. També va esmentar la diversió per jugar i cuinar i va demanar seny a la Copa.

Algunes de les exclamacions per gaudir de la festa anaven farcides de cuina: " Agafeu un tirabuixó i obriu vi i cava que la festa no s'acaba". "Ja ens ajudarà la Girocleta a cuidar la silueta i establir la dieta" o "com diu un amic, vinga! gresca, teca i mam, que ara és temps de fires i no ve d'un pam".