L'homilia del bisbe Pardo sonava, almenys, a reflexió. Sobre el testimoniatge cristià, que va ser l'eix de l'homilia, va raonar que "la manera fa perceptible i mostra el millor (o el deficient rostre) del nostre servei. Puc fer el mateix, puc donar el mateix, però depèn de la manera, s'acollirà com un gest d'amor, d'afecte, de solidaritat, o com un gest prepotent que pot ferir la mateixa dignitat dels destinataris". A més, va dir que "cadascú és un testimoni, però tots en comunió és el millor que podem oferir". "Se'ns demana sentire cum eclesiae, sintonia amb l'església, universal i diocesana". I va fer un símil: "Com en una multitudinària orquestra on sonen tots els instruments possibles, i cadascú hi aporta la nostra especificitat, sols podrem oferir la millor simfonia si interpretem la mateixa partitura i seguim les indicacions de la direcció". girona |j.bohigas
